SANTA CECILIA ROMÀNICA D’ODÈN. EL SOLSONÈS . LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana – millor les restes – de l’església romànica de Santa Cecilia d’ Odèn, no trobava cap explicació raonable de la seva destrucció, fora del creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes, que es convertirà en cases pairals, fetes o refetes, i en esglésies, capelles, ermites i oratoris.



Quan les colònies americanes al crit de ESPAÑA NOS ROBA, esdevenien lliures, la fugida de la població, masovers, mossos, i no propietaris en general assolirà nivells exponencials : 1158 en el cens de 1877, 963 al 1887, 615 a l’any 1900, que es recuperaran com a conseqüència de la fam que es generava desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República, amb el recolzament de la Jerarquia catòlica, que amb l’excepció de l’arquebisbe de Tarragona, signarà una carta col•lectiva, també, també el bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 1861 - Solsona, 1945).

Pel topònim Odèn hi ha un munt d’hipòtesis, la procedència de àrab al’adàn ‘ a la vora del riu’ , que recull Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d , em sembla escaient.