SANT VICENÇ DE MORROCURT. FONT-RUBI. ALT PENENDÈS

Anava al Penedès ubèrrim, al terme de Font-rubí, a l'antiga quadra de Sant Vicenç de Morrocurt; agafava el camí de terra que comença prop del barri de Santa Maria, m'havien fet ‘cinc cèntims' de l'estat d'absoluta ruïna en que es troba l'església de Sant Vicenç , actualment annexa a la masia de Cal Cerdà; documentada des de 1157, en el capbreu de 1427 apareix com : "Parroquia de Sent Vicens de Morrocurt del terme del castell de Fontrúbia"); i se'n fa esment en el testament de Pere Febrer, Cavaller (1407).

Portava a la motxilla una descripció que dissortadament ja no fa justícia al estat en que avui es troba Sant Vicenç de Morrocurt : Es tracta d'una construcció d'una nau capçada per un absis decorat exteriorment amb arcuacions llombardes. A la banda del N hi ha una capella afegida, coberta amb volta ametllada. Al S hi ha la porta, adovellada. Conserva una pica baptismal ornada amb un fris en dent de serra i dibuixos geomètrics.

El que jo puc veure - i retratar- son les restes d'una edificació que tenia entrada pel costat del mati; es conserven parcialment cobertes la que fou capella principal - que s'aguanta amb puntals d'obra -, i la capella afegida; el que sembla torre campanar, tenia un accés a la casa, això permet suposar que la família podia accedir-hi per aquesta via. La pica baptismal ornada amb un fris en dent de serra i dibuixos geomètrics, continua - encara - miraculosament intacta dins l'espai enrunat.

Desfaig el camí agraint la meva previsió de portar un barret de palla; no em serà necessari al creuar la riera, ho faig pel pont que a jutjar pel revolt que fa el camí sembla fràgil; al remuntar el camí se'm fa visible l' església parroquial de Santa Maria de Bellver, edifici alçat al segle XVIII, en un estil que barreja el neoclàssic i el barroc.

El Penedès, al que adjectivàvem d'ubèrrim, és un plaer per a la vista, i un autèntica temptació per als fotògrafs.

© Antonio Mora Vergés