Cercador
SANT VICENÇ DE MASCÓ A SELVANERA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Llegia a : http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_arderiu.PDF Maria Mascona de Selvanera cedeix la heretat del Mas Mascó a Gaspar Grau de Puigsaner ( 12-III-1693)
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), recull com un possible significat de Masca / Masco ( lloc emmascarat ), si ho relacionem amb Selvanera, seguint la tesis de l’ Albert Turull i Rubinat : - aglutinació del substantiu antic selva “bosc” i l’adjectiu nera (forma arcaica general del modern negra), resultat del llatí NIGRA > neira. S’hauria d’entendre aquest adjectiu en el sentit d’”espessa”, a través del significat “fosca”. En definitiva, deu significar “bosc espès” - , ens dona un significat descriptiu força versemblant.
M’explicava el Josep Maria Besora i Balcells que la seva família l’adquiria del Bisbat de Solsona, i la tornava a convertir en una unitat de producció agrícola.
La Capella ‘ trentina’ de Sant Vicenç té al damunt de la porta la data 1797, i va ser objecte d’actes vandàlics en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39; les imatges son posterior al conflicte bèl•lic, com el petit fossar familiar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), recull com un possible significat de Masca / Masco ( lloc emmascarat ), si ho relacionem amb Selvanera, seguint la tesis de l’ Albert Turull i Rubinat : - aglutinació del substantiu antic selva “bosc” i l’adjectiu nera (forma arcaica general del modern negra), resultat del llatí NIGRA > neira. S’hauria d’entendre aquest adjectiu en el sentit d’”espessa”, a través del significat “fosca”. En definitiva, deu significar “bosc espès” - , ens dona un significat descriptiu força versemblant.
M’explicava el Josep Maria Besora i Balcells que la seva família l’adquiria del Bisbat de Solsona, i la tornava a convertir en una unitat de producció agrícola.
La Capella ‘ trentina’ de Sant Vicenç té al damunt de la porta la data 1797, i va ser objecte d’actes vandàlics en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39; les imatges son posterior al conflicte bèl•lic, com el petit fossar familiar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429769 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ