Sant Valentí: amor, consumisme i autosuggestió (i SHS 13 al 18).

Un relat de: Joan Colom
Tot i que a la ciutat de València i rodalia els enamorats ja tenen un patró i un present específic (Sant Dionís i la mocadorada), els pastissers i molta gent d'aquesta que s'apunta a totes repeteixen per Sant Valentí.

A sota de casa hi ha un forn-pastisseria on hi entro més com a amic que com a client. Abans-d'ahir vaig veure a l'aparador tota una mostra de pastissos amb forma de cor, vaig deduir que era Sant Valentí i, aprofitant que en aquell moment no hi havia ningú, vaig entrar per fer-la petar amb la mestressa, a propòsit de la diada. Hi havia prou confiança per manifestar-li el meu parer que aquestes festes importades del món anglosaxó són bàsicament muntatges comercials. Ella hi estava d'acord, però com que hi havia una demanda ja consolidada, tocava apuntar-s'hi. En preguntar-li si aquests pastissos els acostumava a comprar l'home (el teòric enamorat) o la dona (la destinatària del detallet), em va respondre que hi havia de tot: des del client desconegut a la clienta habitual que venia a proveir-se del pa de cada dia i aprofitava per autoregalar-se el pastís, passant per aquelles parelles conegudes en què ell venia per una banda a comprar el pastís i ella per una altra a comprar pa.

Repassant els productes ad hoc que hi havia en el taulell i que, a diferència dels exposats a l'aparador, duien etiquetat el preu, em van cridar l'atenció dues safates contigües amb el mateix tipus de pasta seca: una galeta amb forma de cor, recoberta de sucre glacejat i amb uns motius de xocolata. Però no era pas l'aspecte allò que sorprenia, sinó el fet que en una safata el preu fos de 1,50 euros la unitat i a la del costat 2 euros.

Quan anava a preguntar-li si no s'havien equivocat, va entrar una clienta i em vaig fer enrere, discretament. Suposo que era parroquiana, perquè li va demanar una barra de pa de mig quilo, que estigués ben cuita. Mentre la Piluca furgava entre les barres d'un prestatge per seleccionar-ne alguna de les més torradetes, la senyora tafanejava entre tanta i tan inabitual proliferació de cors dolços... fins que la mirada es va aturar sobre l'enigmàtic parell de safates. I, quan la fornera li demanava si volia alguna cosa més, va preguntar, tot estranyada, com s'entenia que les pastes d'una pila fossin més barates que les de l'altra, si en apariència eren idèntiques. Que potser sobraven d'ahir?
—No, Empar, totes són d'avui. El que passa és que les de 1,50 euros no són afrodisíaques —va contestar-li Piluca.
La dona va vacil·lar uns segons, del tot desconcertada (jo, des d'on era, no vaig poder veure-li l'expressió de la cara, però me la imaginava pel posat i el timbre de veu), i finalment va decidir que volia mitja dotzena de les de 2 euros. Com que començava a arribar més gent, em vaig acomiadar i la Piluca va dir-me que passés a l'endemà, a última hora, que m'ho acabaria d'explicar. Havia endevinat que jo també estava intrigat pel tema.

Ahir, a quarts de nou del vespre, quan tornava de la biblioteca, a la fleca ja estaven recollint per plegar i vaig entrar-hi. No em va caldre formular cap pregunta, perquè Piluca recordava perfectament la situació, s'imaginava el batibull que em devia rondar pel cap i va començar pel final: la major part de la clientela que el dia abans s'havia interessat per les pastes seques amb forma de cor havia optat per les de 2 euros, donant per fet que eren afrodisíaques; d'aquesta part, moltes clientes habituals que a l'endemà havien anat passant a comprar el pa, sense ser interpel·lades li havien confessat, amb un xiuxiueig de nena entremaliada, que "allò funcionava"; fins i tot algunes li havien demanat si encara n'hi quedaven, d'aquelles pastes. I ara ve el millor: les pastes de les dues safates havien tingut exactament la mateixa elaboració, en la qual no hi havia entrat cap producte més afrodisíac que la xocolata. Ni Piluca ni la dependenta no havien enganyat ningú, dient que els cors de 2 euros eren afrodisíacs; s'havien limitat a aclarir que els de 1,50 euros no ho eren, i les expectatives d'unes clientes probablement insatisfetes en la seva vida conjugal havien posat la resta. Però si a algú se li hagués ocorregut preguntar si les de 2 euros ho eren, d'afrodisíaques, des de l'altra banda del taulell no hi hauria hagut més remei que declarar que no; tanmateix no s'havia donat el cas.

¿Us ho imagineu com a variant abreujada d'un dels acudits més celebrats d'Eugeni Jofra, el malaguanyat humorista "Eugenio"? El relat podria haver anat així:
"¿El saben aquell que diu que era una pastisseria de València, el dia de Sant Valentí...? Entre altres articles de rebosteria, en el mostrador hi ha dues safates plenes de pastes amb forma de cor, que semblen totes iguals. Però el preu que marca una de les safates és de 1,50 euros cadascuna i l'altra marca 2 euros.
—Per què aquestes pastes valen un euro amb cinquanta i aquestes altres en valen dos? -li pregunta a la pastissera una clienta.
—És que les de un euro amb cinquanta no són afrodisíaques.
—I les de dos euros?
—Les de dos euros tampoc ho són."

Ah, una precisió important!: la iniciativa no havia estat de la Piluca, que és un tros de pa (no podia ser d'altra manera, tractant-se d'una fornera), sinó que li havia proposat de fer-ho, amb caràcter experimental, una clienta psicòloga.



Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 13 al 18 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: