Cercador
SANT TOU A LA VALLIS DORDARIA. ALT MARESME. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés per les terres ubèrrimes de les ribes del Tordera, que els tords visionen únicament quan fan camí vers el sud i el centre de Catalunya on s’alimenten d’olives.
Cercàvem l'ermita de Sant Tou, pensem que aquesta és la mateixa advocació, dita també, sant Hou (o Thou) a Celrà al Gironès, on comparteix amb Sant Sixt (o Sist), l’alt títol d’excelsos patrons d’aquella població. La llegenda situa a Girona la història dels dos màrtirs, que pretesament hi varen ser degollats, per ordre de Rufí el dia 24 de març de l'any 303, els cossos dels quals van ser enterrats en un lloc desconegut, que al segle XIII van ser localitzades per un pagès que va dir haver vist unes misterioses llums un bardissar vora el camí; quan es va desbrossar el lloc, i aparegueren les restes ignorades dels sants màrtirs.
El fet que fos atorgada la llicència eclesiàstica pel Bisbat de Girona, on sota la referència V-209-01304, trobem al seu Arxiu Diocesà, un document amb el títol de "Llicencia beneir capella en Terreny de Pere Talleda el 12.07.1578"; reforça la nostra hipòtesis.
L’edifici de planta única, està precedit per una atri cobert a dues aigües, amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons ; la façana on llueix la data 1.602, està coronada amb un senzill campanar d’espadanya; tota l’estructura està reforçada amb grans contraforts, que ens fan pensar en que fou aixecada damunt de terres poc assentades a darreries del segle XVI, i calgué reforçar-la ràpidament per evitar-ne l’esfondrament.
Els retaules del Segle XVII que ens podrien haver fet llum sobre aquest Sant, varen desaparèixer durant la Guerra Civil.
Donem les gràcies a la persona anònima que ens explicava com podíem accedir fins aquesta esglesiola, de la que no trobareu cap indicació per enlloc.
Ah!, si algú pot facilitar-nos – si existeixen - els Goigs a llaor del Sant, li agrairem la seva tramesa a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
Cercàvem l'ermita de Sant Tou, pensem que aquesta és la mateixa advocació, dita també, sant Hou (o Thou) a Celrà al Gironès, on comparteix amb Sant Sixt (o Sist), l’alt títol d’excelsos patrons d’aquella població. La llegenda situa a Girona la història dels dos màrtirs, que pretesament hi varen ser degollats, per ordre de Rufí el dia 24 de març de l'any 303, els cossos dels quals van ser enterrats en un lloc desconegut, que al segle XIII van ser localitzades per un pagès que va dir haver vist unes misterioses llums un bardissar vora el camí; quan es va desbrossar el lloc, i aparegueren les restes ignorades dels sants màrtirs.
El fet que fos atorgada la llicència eclesiàstica pel Bisbat de Girona, on sota la referència V-209-01304, trobem al seu Arxiu Diocesà, un document amb el títol de "Llicencia beneir capella en Terreny de Pere Talleda el 12.07.1578"; reforça la nostra hipòtesis.
L’edifici de planta única, està precedit per una atri cobert a dues aigües, amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons ; la façana on llueix la data 1.602, està coronada amb un senzill campanar d’espadanya; tota l’estructura està reforçada amb grans contraforts, que ens fan pensar en que fou aixecada damunt de terres poc assentades a darreries del segle XVI, i calgué reforçar-la ràpidament per evitar-ne l’esfondrament.
Els retaules del Segle XVII que ens podrien haver fet llum sobre aquest Sant, varen desaparèixer durant la Guerra Civil.
Donem les gràcies a la persona anònima que ens explicava com podíem accedir fins aquesta esglesiola, de la que no trobareu cap indicació per enlloc.
Ah!, si algú pot facilitar-nos – si existeixen - els Goigs a llaor del Sant, li agrairem la seva tramesa a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430217 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ