SANT SALVADOR DE PRENAFETA. CONCA DE BARBERÀ

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins a Prenafeta del llatí pinna facta ‘ penya trencada’, el lloc apareix esmentat com a topònim l'any 980.

El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell.

L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086.
No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció.

Durant els segle XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors.

Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert.

L’indret té una llarga història, i és l’origen d’una nissaga que porta com a cognom aquest nom de lloc.

En absència de Mossèn Albert Palacín Artiga, rector d’aquesta església de nau única amb absis pla , dedicada a Sant Salvador, que es va bastir durant la segona meitat del segle XVIII, quan els habitants de Prenafeta es traslladaren a l'actual emplaçament de la vila, no podia – com per arreu dissortadament – accedir a l’interior del temple.

La façana – en obres - presenta un campanar d'espadanya que ocupa la vessant dreta ,i té tres obertures desiguals. Perdia força estona intentant trobar un enquadrament que en permetés retratar l’absis poligonal, sense que sortís alhora el clàssic desgavell elèctric, instal•lat amb l’ intenció evident de ‘dessolar la terra’.




Elevava la meva sempiterna pregaria al Salvador ; Senyor allibera el teu poble !!!!