Cercador
SANT SADURNI DE FUSTANYÀ. EL ROMÀNIC EXCEPCIONAL DE LA VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS.
Un relat de: Antonio Mora VergésEns quedàvem estorats la Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, quan ens topàvem amb aquesta església romànica que s’esmenta ja l’any 978 en l’acta de consagració de Sant Jaume de Queralbs – que aleshores n’era sufragània -, i que segons les cròniques pertangué al monestir del Canigó.
Actualment Queralbs - situada relativament prop del llit del riu Fresser - és la capital de la part alta de la Vall de Ribes, durant l’edat mitjana – Alta i Baixa – per qüestions defensives, la població vivia en punts més elevats.
Sant Sadurní va ser reformada al segle XII; l'església de magnifica factura romànica, és d'una nau amb volta puntada i un absis més petit amb cornisa amb mènsules i una finestra central.
l'absis és separat de la nau per un arc triomfal.
El portal és a la façana de migdia, i és format per arquivoltes amb degradació. La porta conserva la ferramenta romànica.
S’explica d’aquesta església , per la perfecció en que estan posades les seves pedres i carreus , que la seva construcció fou duta a terme per unes fades. Per dir-ho de forma que ho faci conciliable amb la fe catòlica , enlloc de ‘fades’, entenem que hauria de dir ‘angels’.
El comunidor – campanar, de factura maldestra, està clar que fou construït pels homes durant les reformes dels segle XVI.
Sant Sadurni s’aixeca en els temps en que hom sentia satisfacció per les tasques ben fetes; això s’acaba dissortadament a les darreries de la baixa Edat Mitjana, i mai més tornarà a produir-se.
En el nostres dies, la gent compra únicament ‘preu’, la pregunta ara en tot els casos és ‘ això quin preu té ?.’, la qualitat i tot el que hi anava associat, son cosa del passat.
Per la intermediació de Sant Sadurni, reitero la meva sempiterna pregaria; Senyor, allibera al teu poble, també de la seva pròpia estultícia!!!!
Actualment Queralbs - situada relativament prop del llit del riu Fresser - és la capital de la part alta de la Vall de Ribes, durant l’edat mitjana – Alta i Baixa – per qüestions defensives, la població vivia en punts més elevats.
Sant Sadurní va ser reformada al segle XII; l'església de magnifica factura romànica, és d'una nau amb volta puntada i un absis més petit amb cornisa amb mènsules i una finestra central.
l'absis és separat de la nau per un arc triomfal.
El portal és a la façana de migdia, i és format per arquivoltes amb degradació. La porta conserva la ferramenta romànica.
S’explica d’aquesta església , per la perfecció en que estan posades les seves pedres i carreus , que la seva construcció fou duta a terme per unes fades. Per dir-ho de forma que ho faci conciliable amb la fe catòlica , enlloc de ‘fades’, entenem que hauria de dir ‘angels’.
El comunidor – campanar, de factura maldestra, està clar que fou construït pels homes durant les reformes dels segle XVI.
Sant Sadurni s’aixeca en els temps en que hom sentia satisfacció per les tasques ben fetes; això s’acaba dissortadament a les darreries de la baixa Edat Mitjana, i mai més tornarà a produir-se.
En el nostres dies, la gent compra únicament ‘preu’, la pregunta ara en tot els casos és ‘ això quin preu té ?.’, la qualitat i tot el que hi anava associat, son cosa del passat.
Per la intermediació de Sant Sadurni, reitero la meva sempiterna pregaria; Senyor, allibera al teu poble, també de la seva pròpia estultícia!!!!
Comentaris
-
La porta em va atrapar[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-07-2011
Hola Antoni. M'alegra saber que has visitat aquesta meravella del romànic. Jo vaig molt sovint a Ribes de Freser i les darreres tres vegades ha sigut una atracció especial aquesta església de Sant Sadurní. Fustanyà és un encant i el poblat de Serrat, quatre quilòmetres més amunt, un encant i mig. La porta de l'església és tot un poema. S'ha de veure, tocar i gaudir. I del petit cementiri, què me'n dius? Amb tombes a banda i banda, recordo una tomba oberta a la part dreta la darrera vegada que hi vaig ser. Fèia por i tot! Tot aquell entorn és una meravella. Records i abraçades.
Aleix
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430812 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ