Cercador
SANT PERE I SANT FELIU DE GALLIFA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré, a l'església parroquial de Gallifa, advocada a Sant Pere i Sant Feliu, la descripció tècnica ens diu , edifici romànic d'una nau amb volta de canó de pedra i cobert de teules àrabs. Absis amb arcuacions i bandes llombardes i finestres. Té dues absidioles laterals poc sobresortints. Entrada lateral per la cara de migdia de la nau amb portal de mig punt. La construcció és feta amb carreus treballats de tipus mitjà. Campanar de cadireta.
![](http://1.bp.blogspot.com/-dd586UMANjI/VFNRlIo0eQI/AAAAAAAASj0/sUYVb8I3TLM/s400/IMG_1146.JPG)
![](http://2.bp.blogspot.com/-IajPmMHmIX0/VFNR2iaGiDI/AAAAAAAASj8/wQYqRglB1E0/s400/IMG_1145.JPG)
Les dades diuen que fou restaurada pels volts de l'any 1930 per Camil Pallàs, cosa certament incorrecta, tota vegada que l’arquitecte Camil Pallàs i Arissa, es titulà a Barcelona l’any 1945, l’any 1953 es fa càrrec del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, exercint alhora com a Cap dels Serveis d’Arquitectura. Dissentim dels criteris unificadors - i des de la nostra òptica personal - i simplistes del Camil Pallàs i Arissa, dit això però, sostenim que cal tenir un mínim de rigor històric quan es diu ' documentar' el Patrimoni Històric de Catalunya.
Quan a la història, llegia que l'església apareix documentada per primera vegada l'any 1060. Fou consagrada entre 1140 i 1180, en temps que Bernat de Rocafort era senyor de Gallifa, on en el seu testament sacramental, va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració "dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma" (12 de juliol de 1184). Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població de Gallifa. A uns cinc minuts de distància hi té la rectoria amb el campanar.
Ens agradaria accedir a algunes de les 'cases grans' de Gallifa, cosa que únicament és possible per invitació els propietaris; si en coneixeu algun, us deixem el nostre email coneixercatalunya@gmail.com per tal que ens hi facin saber.
Hem explicat alguna cosa al llarg del anys d'aquesta petita població del Vallès Occidental :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/rectoria-de-gallifa-valles-occidental.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/08/sant-sadurni-de-gallifa.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/11/santa-maria-de-grau.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/sant-feliu-i-sant-pere-de-gallifa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/fita-del-millenari-de-gallifa-valles.html
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, el Josep Olivé Escarré, i el rector de Gallifa, mossèn Josep Dalmau Olivé, compartien infantesa a Sant Llorenç Savall.
Les dades diuen que fou restaurada pels volts de l'any 1930 per Camil Pallàs, cosa certament incorrecta, tota vegada que l’arquitecte Camil Pallàs i Arissa, es titulà a Barcelona l’any 1945, l’any 1953 es fa càrrec del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, exercint alhora com a Cap dels Serveis d’Arquitectura. Dissentim dels criteris unificadors - i des de la nostra òptica personal - i simplistes del Camil Pallàs i Arissa, dit això però, sostenim que cal tenir un mínim de rigor històric quan es diu ' documentar' el Patrimoni Històric de Catalunya.
Quan a la història, llegia que l'església apareix documentada per primera vegada l'any 1060. Fou consagrada entre 1140 i 1180, en temps que Bernat de Rocafort era senyor de Gallifa, on en el seu testament sacramental, va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració "dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma" (12 de juliol de 1184). Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població de Gallifa. A uns cinc minuts de distància hi té la rectoria amb el campanar.
Ens agradaria accedir a algunes de les 'cases grans' de Gallifa, cosa que únicament és possible per invitació els propietaris; si en coneixeu algun, us deixem el nostre email coneixercatalunya@gmail.com per tal que ens hi facin saber.
Hem explicat alguna cosa al llarg del anys d'aquesta petita població del Vallès Occidental :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/rectoria-de-gallifa-valles-occidental.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/08/sant-sadurni-de-gallifa.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/11/santa-maria-de-grau.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/sant-feliu-i-sant-pere-de-gallifa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/fita-del-millenari-de-gallifa-valles.html
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Ah!, el Josep Olivé Escarré, i el rector de Gallifa, mossèn Josep Dalmau Olivé, compartien infantesa a Sant Llorenç Savall.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1520117587)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS