Cercador
SANT PERE DE PUIGVERD D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl primer esment de l'església es fa als anys 1080-1100, data del testament d'Adelaida, muller de Ponç Dalmau. L'església es va construir al nord de la població, fora dels límits del primer vilatge castral. En un document de 1119 es fa esment de l'església de Sant Pere, encara que l'església actual és de finals del segle XVIII, ja que té com a precedent l'església del lloc, edificada al segle XI prop de la fortificació.
Està qualificada com d’estil barroc, nosaltres la definim com ‘mastodòntica’ , com ho son la majoria dels temples que s’aixecaven amb els diners d’Amèrica.
Llegia que és una església de grans dimensions de nau única coberta amb volta de canó amb llunetes i tres contraforts. En aquesta nau s'obren tres capelles laterals a banda i banda, que es comuniquen entre elles a través d'arcs de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria igual que la capella major. La nau té cinc trams. Els elements de suport són pilastres grosses i robustes que sostenen arcs grans de mig punt inclòs el triomfal. La façana principal és de gran senzillesa i es presenta gairebé nua de decoració. La portalada és arquitravada i emmarcada per falses pilastres adossades al mur. Al l'arquitrau superior hi ha un relleu al•lusiu a Sant Pere, l'advocació de l'església. Finalment cal destacar la forma ondulant en què acaba la façana. El campanar, que s'adossa a la banda dreta, és octogonal i coronat per una petita cúpula.
Quan documentàvem l’escola pública anterior a la dictadura franquista dèiem; el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 579 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament de l’any 2014 es comptàvem 259 habitants. La pèrdua és d’un 55,27%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Puigverd d’Agramunt uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de Txernòbil
Està qualificada com d’estil barroc, nosaltres la definim com ‘mastodòntica’ , com ho son la majoria dels temples que s’aixecaven amb els diners d’Amèrica.
Llegia que és una església de grans dimensions de nau única coberta amb volta de canó amb llunetes i tres contraforts. En aquesta nau s'obren tres capelles laterals a banda i banda, que es comuniquen entre elles a través d'arcs de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria igual que la capella major. La nau té cinc trams. Els elements de suport són pilastres grosses i robustes que sostenen arcs grans de mig punt inclòs el triomfal. La façana principal és de gran senzillesa i es presenta gairebé nua de decoració. La portalada és arquitravada i emmarcada per falses pilastres adossades al mur. Al l'arquitrau superior hi ha un relleu al•lusiu a Sant Pere, l'advocació de l'església. Finalment cal destacar la forma ondulant en què acaba la façana. El campanar, que s'adossa a la banda dreta, és octogonal i coronat per una petita cúpula.
Quan documentàvem l’escola pública anterior a la dictadura franquista dèiem; el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 579 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament de l’any 2014 es comptàvem 259 habitants. La pèrdua és d’un 55,27%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Puigverd d’Agramunt uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de Txernòbil
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394389 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT