Cercador
Sant Pere de Marfà, avui de les gallines
Un relat de: Antonio Mora VergésTeníem pendent el recorregut de la riera de Marfà, des del seu encreuament amb la carretera de Moià, fins a l'antic poble i enclavament de Marfà, que tot i pertànyer a Castellcir, està físicament separat d'aquesta població pel terme de Castellterçol; aquesta raresa, si cal , fa encara més encisador el recorregut.
Son una mica més de 7 quilometres, que vàrem fer seguint el recorregut de la mateixa riera, ara seca en la major part, amb només alguns gorgs com refugi de vida, a l'espera d'unes pluges ,que potser no faran córrer mai més l'aigua ,amb la impetuositat que denotaven les altes parets , que delimiten la riera [ a Marfà, potser son més de cinquanta metres d'alçària els que hi ha entre el llit de la riera, i l'ermita de Sant Pere ].
Aquí i allà, restes de cases que conformaven fins a la meitat del segle XIX, un municipi agrícola, que s'estenia des de Santa Coloma Sasserra, on encara és conserva el majestuós temple dedicat a la santa, i on està el roure anomenat del Giol, arbre més que mil·lenari, inclòs dins del catàleg d'arbres monumentals de Catalunya, i quina sola contemplació justifica sobradament un viatge fins a Castellcir.
Al llarg del recorregut constatàvem l'aportació d'algunes aigües sense depurar que procedien del terme de Moià, i que des del Moianès contaminaran terres i aquifers, fins a Monistrol de Calders; per acabar aportant els seus cabals al Llobregat. És dolorós contemplar l'abandó sistemàtic de les terres situades desprès de la serralada litoral, màxim quan com en aquest cas, estem a menys de 50 quilòmetres en línia recta del mar; de ben segur que és possible imaginar éssers més ruïns, malvats i destralers que els nostres polítics professionals, però a la vista de les evidents mancances de tota mena que hi ha fora de la connunbarció barcelonina, em confesso incapaç d'imaginar-ho.
Quasi tres hores desprès de començar el camí arribàvem a Marfà, amb aquest nom, hi ha en primer lloc una masia, dins del perímetre de la qual, delimitat per una tanca , es troba l'antiga església de Sant Pere de Marfà, que avui fa funcions de galliner de la masia ; sembla que tant a les gallines, com al mateix sant els prova el canvi d'us; potser fins i tot, la denominació gallines de Sant Pere de Marfà, acabarà convertint-se en un segell de qualitat. Qui ho sap !
Fèiem la tornada sota una pluja fina, per unes magnifiques pistes forestals, per les que dissortadament comencen a sovintejar els tots terrenys, els quads, les motos, i tot mena d'estris sorollosos, contaminants i generadors de polseguera ; un cop més el progrés ens ensenya la seva cara lletja, i ens deixa entreveure que malgrat el nostre desencís davant l'abandó de la Catalunya interior, el que avui contemplem és encara un miratge que recordaren meravellats, quan dintre de poc temps veiem quan ràpidament és pot degradar un paisatge i anihilar un país !
De ben segur que Sant Pere, acompanyant per les seves fidels gallines i pollastres, des de l'alçaria de Marfà vetllarà, perquè si més no, almenys fins a la vostra visita , és conservin encara els paratges encisadors d'aquesta riera, dita també Golarda.
Amén !
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423593 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.