SANT PERE DE LES CIGALES. LA GALERA. GAIÀ. BAGES

Anàvem La Carmen Toledo Cañadas, el Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a l’agregat de la Galera, del Municipi de Gaià als límits superiors de les terres del Bages; ambdós topònims podrien tenir una procedència comú del llatí aqua.



Cercàvem les runes de l’església dita de Sant Pere de les Cigales; lluny de les versions escatològiques que suggereixen un culte dionisíac en aquest indret, l’adjectivació està relacionada amb la presència abundosa de la Catananche caerulea, coneguda popularment amb els noms de Cigala, Cerverina, Pinyes de Plata, Sarganta ,...

Prop de les runes de Sant Pere es duen a terme unes excavacions en el s’anomena ‘ jaciment altmedieval de les Feixes de Monistrol’; origina la recerca la problemàtica específica que presenta el topònim monasteriola , i tenen l’objectiu de verificar sobre el terreny l’origen i la naturalesa – en el seu cas- d’aquests establiments, tipificats en la primera documentació d’època comtal amb aquest topònim i sobre els quals s’havien postulat diverses hipòtesis fundacionals. Després de les dues campanyes d’excavacions executades s’ha posat al descobert un interessant jaciment arqueològic, format fins al moment, per dues ocupacions diferenciades, tot i que parcialment excavades, situades a l’Alta Edat Mitjana: una primera en la que s’han documentat dues habitacions i un gran recinte, que daten de forma preliminar als segles VI-VIII i una segona formada per un conjunt de set sitges i dues foses que situen entre els segles IX-XI.

Reproduïm de la comunicació presentada al IV CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA, que tingué lloc a Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.

Sant Pere apareix esmentat l’any 982 amb el nom de “Monasteriolo” en referència a la vida monàstica que durant un temps hi va haver; sembla que era un petit monestir de tradició visigòtica.

El 1284 se la cita com a parròquia de Monistrol de Gaià.

L'any 1685, però, se’n fa esment com a capella rural.

Al segle XVIII, els ‘ diners d’Amèrica’, com es veu en la data de damunt la porta: MDCCXCVI (1796) van permetre reformar, o per a ser precisos reconstruir gairebé tot l’edifici, que va ser sobreelevat, i al que se li va afegir un cor al damunt de la portalada que va quedar orientada al nord.




Damunt la porta figura la llegenda TIBI DABO CLAVES REGNI CELORUM, que algú devia entendre de forma literal, enduent-se la llosa amb el clàssic escut de sant Pere amb la Tiara o Mitra i les claus. La imatge correspon a Sant Pere dels Arquells .





Sant Pere de Monistrol, de les Cigales i darrerament coneguda com de la Roca per la proximitat amb el mas homònim, avui abandonat i del que no se’n fa esment en la precària senyalització que hom troba pel Municipi de Gaià, va esdevenir una capella ‘moderna’ que aprofitava les restes d’un temple romànic més antic, que està literalment fagocitat englobat per aquest edifici que un dia va ser nou , i del que només en queden els murs de l’est on es veuen les ampliacions, la coberta està ensorrada, ens expliquen que com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola; menjades per la humitat i la vegetació s’aguanten miraculosament les quatre parets.

La reformada església de Sant Pere, amb l’absis i les absidioles quadrades, va quedar totalment abandonada en aixecar-se una església al poble de Galera; únicament la Catananche caerulea, les humils ‘cigales’ han sabut mantenir-se fidels a la seva vora.



Malgrat negar vehement el culte dionisíac, ens encomanàvem fervorosament al Sant. No està mai de més, oi ?