Cercador
SANT PERE DE CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez , i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins a la parròquia de Sant Pere de Castellar, del terme municipal de Castellar de la Ribera, de 60,12 km2, amb una població, l’any 2010 de 156 habitants; es troba a l’extrem de ponent del Solsonès, en contacte amb la comarca de l’Alt Urgell i centrat per la conca mitjana de la ribera Salada, que el travessa d’est a oest.
La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.
A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.
A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425529 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS