Cercador
SANT PERE DE CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez , i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins a la parròquia de Sant Pere de Castellar, del terme municipal de Castellar de la Ribera, de 60,12 km2, amb una població, l’any 2010 de 156 habitants; es troba a l’extrem de ponent del Solsonès, en contacte amb la comarca de l’Alt Urgell i centrat per la conca mitjana de la ribera Salada, que el travessa d’est a oest.
La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.

A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.

A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

3250 Relats
483 Comentaris
910157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LA CASA FORTA DEL ‘TURÓ GENTIL’. MALGRAT . CERVERA. LA SEGARRA. CATALUNYA
- EL PATRIMONI DESCURAT DE MANRESA; LA CASA LLISSACH.
- ESGLÉSIA DE SANT PERE O DELS SANTS APÒSTOLS DE CARDOSA O LES FRANQUESES DE TARROJA. LA SEGARRA INFINITA
- AGUILÓ, EL CASTELL SARRAÍ. CATALUNYA
- EL RELLOTGE DE SOL DE LA RECTORIA DE SANT FELIU DEL RACÓ
- LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT.
- SANT PERE DE CASTELLNOU D’OLUGES, LA SEGARRA INFINITA
- CAN FORRELLAT A CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES
- SANTA MARIA D’AGUILÓ
- BIBLIOTECA BISBE JOSEP TORRAS I BAGES DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- MAGATZEM DE MAGÍ FIGUERES I GALOFRE A VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- LA CASA JOSEP GUASCH I ESTALELLA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- L’OLLER DE SANT CUGAT DE COLL SA SIMA
- EL MASOT ; ‘LA SALA’ DE MOIÀ. CATALUNYA
- SANTA MARIA DEL ‘ TURO GENTIL’ O DE MALGRAT DE SEGARRA. CATALUNYA

