Cercador
SANT MIQUEL DE VECIANA, EL DISSORTAT.
Un relat de: Antonio Mora Vergés Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, a Veciana, a l’Anoia sobirana, que amb 38,90 km² tenia en el darrer cens 173 habitants de ‘dret’; pel que fa a l’origen del topònim, no hi ha acord , esmentat Viciana al segle XI, un sector defensa la seva procedència d’ un derivat de lʼantropònim llatí VETIUS; altres però veuen la forma diminutiva del llatí vicus [ poble] .
La història de l’església de l’arcàngel Sant Miquel, té el seu inici al segle XIII quan es construeix el temple, cobert amb volta de pedra.
Al segle XVII el temple va patir un esfondrament important i per substituir la volta original, que va caure, es va fer una volta de maó de pla i es va pavimentar amb cairons tot l'interior.
Hi ha documentació de diverses visites pastorals (1698-1721-1734-1824). Al 1865 s'ordena la reparació de la teulada.
El culte va continuar fins a la 2ª dècada del segle XX.
Al 1939 es va construir un camí que va tallar el pendent del puig situat a l'est de l'absis provocant-ne la degradació i la desaparició de la meitat nord, per manca de fonamentació. Posteriorment l'espai fou utilitzat com abocador.
Les restes foren consolidades i rehabilitades d’una forma molt enginyosa l’any 1990 per l’arquitecte, Pere Puig i Rodríguez (Igualada, 1955) ; el projecte que conforma una petita plaça i/o mirador, en el que el paviment sobresurt de l'absis, fou Finalista als Premis FAD d'Arquitectura en l'apartat d'Espais Urbans
De la descripció tècnica llegim : Església d'una nau i absis semicircular, es troba adossada a la casa consistorial. Ha estat consolidada i queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis del segel XIII , que tenia una finestra de doble esqueixada. La porta estava a la façana de migdia (queden la part inferior dels brancals i dos llindars esglaonats de pedra). Els murs s'aixecaven sobre una banqueta de fonamentació de la que queden restes a les façanes nord i est. La façana de ponent no és la original ja que sembla que la nau va ser escurçada per aquell costat. ES conserva una part de l'arc triomfal que s'obria al presbiteri i vestigis de la volta de maó de pla que havia substituït la primitiva volta de pedra.
Ens cridava l’atenció l'escut oficial de Veciana, que té la següent descripció:
Escut caironat: de gules, un mont de sable movent de la punta somat d'un falcó d'or i acostat de 2 calderes d'or. Per timbre, una corona mural de poble.
Els primers barons en foren els Calders, simbolitzats per les calderes d'or sobre camper de gules, provinents de les seves armes parlants. El falcó sobre el mont és una al•lusió parlant al castell de Montfalcó.
La història de l’església de l’arcàngel Sant Miquel, té el seu inici al segle XIII quan es construeix el temple, cobert amb volta de pedra.
Al segle XVII el temple va patir un esfondrament important i per substituir la volta original, que va caure, es va fer una volta de maó de pla i es va pavimentar amb cairons tot l'interior.
Hi ha documentació de diverses visites pastorals (1698-1721-1734-1824). Al 1865 s'ordena la reparació de la teulada.
El culte va continuar fins a la 2ª dècada del segle XX.
Al 1939 es va construir un camí que va tallar el pendent del puig situat a l'est de l'absis provocant-ne la degradació i la desaparició de la meitat nord, per manca de fonamentació. Posteriorment l'espai fou utilitzat com abocador.
Les restes foren consolidades i rehabilitades d’una forma molt enginyosa l’any 1990 per l’arquitecte, Pere Puig i Rodríguez (Igualada, 1955) ; el projecte que conforma una petita plaça i/o mirador, en el que el paviment sobresurt de l'absis, fou Finalista als Premis FAD d'Arquitectura en l'apartat d'Espais Urbans
De la descripció tècnica llegim : Església d'una nau i absis semicircular, es troba adossada a la casa consistorial. Ha estat consolidada i queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis del segel XIII , que tenia una finestra de doble esqueixada. La porta estava a la façana de migdia (queden la part inferior dels brancals i dos llindars esglaonats de pedra). Els murs s'aixecaven sobre una banqueta de fonamentació de la que queden restes a les façanes nord i est. La façana de ponent no és la original ja que sembla que la nau va ser escurçada per aquell costat. ES conserva una part de l'arc triomfal que s'obria al presbiteri i vestigis de la volta de maó de pla que havia substituït la primitiva volta de pedra.
Ens cridava l’atenció l'escut oficial de Veciana, que té la següent descripció:
Escut caironat: de gules, un mont de sable movent de la punta somat d'un falcó d'or i acostat de 2 calderes d'or. Per timbre, una corona mural de poble.
Els primers barons en foren els Calders, simbolitzats per les calderes d'or sobre camper de gules, provinents de les seves armes parlants. El falcó sobre el mont és una al•lusió parlant al castell de Montfalcó.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406414 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.