SANT MIQUEL DE SELMA, DIT ARA DEL PLA DE MANLLEU. AL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

L’any 1247 Elisenda de Fonollar, de la familia dels castlans de Selma, cedia en testament l’ ermita de sant Miquel al mas d’Ollomar o Alomar, amb reserva del dret de patronat, i d’elecció del capellà beneficiat a favor dels castlans de Selma.

Al segle XIV les visites pastorals deixen constància de la desatenció que pateix Sant Miquel, que al començament del segle XV estava desmantellada i sense servei.

L’any 1443 s’obre el portal actual i es guarneix amb un retaule de dos peces, un calze d’argent, dos canelobres de ferro i roba litúrgica.

El 1508 consta ‘preocupació per l’estat de la teulada’

El 1708 s’endega una millora que cinc anys desprès es concreta en : un retaule, llàntia, roba i altres complements, a més de la campana , que no llueix actualment a l’espadanya que corona la façana, perquè encara som España.

La capella va ser abandonada el 1931.










Quan la visitàvem el Marcel Morató Tort i l’Antonio Mora Vergés, advertíem que l’edifici ha estat objecte de rehabilitació, sobrealçant el sostre i reforçant-se l’estructura exterior, llueix esplèndida més enllà de l’anècdota de la manca de campana, perfectament comprensible en aquest país.







El rètol – que reprodueixo – explicita clarament ‘ ESPAI CEDIT PER LA FAMILIA GODÓ’ , sou pregats d’explicar-nos la vinculació d’aquesta família amb el Pla de Manlleu, i fins amb Aiguamúrcia, i quina implicació han tingut en l’arranjament de l’ermita de Sant Miquel.