Cercador
SANT MIQUEL DE CASTELLVELL. OLIUS. SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem la Rosa Planell Grau , l’Antonio Mora Vergés, i el Miquel Pujol Mur, davant les runes de la que fou església parroquial dels termes de Castellvell i Trevics, des del segle XII , fins al segle XIX.

Ens expliquen que l'enderrocament de l'església va produir-se entre les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX – en aquest període es produeix el major espoli del nostre patrimoni col•lectiu històric i artístic, que recorden els segles, davant la indiferència en el millor dels casos, de les Autoritats politiques espanyoles -. Quan la retratava per primera vegada l’any 1973 el Josep Maria Gavin Barceló, les parets laterals tenien força alçada, als anys 1977-78 consta una intervenció que ‘posava al descobert els darrers vestigis’, nosaltres fèiem tard, contemplaven però encara algunes restes que per les seves mides deuen ser difícils de ‘distreure’.
L’Antoni Llorens i Solé la compara amb l’església de Sant Martí del Brull pel que fa a la seva estructura constructiva, per bé que era de dimensions menors.
Tenia l’església de Sant Miquel de Castellvell, planta rectangular, una nau única, i tres absis rodons, un de central i dos absidioles laterals ; resta només la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud. Els tres absis són bastits damunt d'una plataforma semicircular que els comprèn tots tres.
Pel que fa a les mides del braç longitudinal: 6,30 X 18 metres; i les mides del braç transversal: 3,60 X 8,30 metres.
La nau de volta està desapareguda, l’edifici estava orientat a l'est, i la porta com marquen els canons romànics era al mur sud.
La nau està marcada per blocs sobreposats damunt del sòl. Parament de grans carreus en filades.
Els ‘pecats’ contra Catalunya i els catalans rebran algun dia ‘ son merescut’ ?. Deixava la pregunta a l’aire, perquè per mediació de l’Arcàngel titular , sigui presentada a l’Altíssim, davant del runam esfereïdor d’aquesta esglesiola que pel seu lamentable estat passa desapercebuda per a molta gent.
El bon Déu, ja sap dels nostres anhels col•lectius d’assolir la llibertat.

Ens expliquen que l'enderrocament de l'església va produir-se entre les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX – en aquest període es produeix el major espoli del nostre patrimoni col•lectiu històric i artístic, que recorden els segles, davant la indiferència en el millor dels casos, de les Autoritats politiques espanyoles -. Quan la retratava per primera vegada l’any 1973 el Josep Maria Gavin Barceló, les parets laterals tenien força alçada, als anys 1977-78 consta una intervenció que ‘posava al descobert els darrers vestigis’, nosaltres fèiem tard, contemplaven però encara algunes restes que per les seves mides deuen ser difícils de ‘distreure’.
L’Antoni Llorens i Solé la compara amb l’església de Sant Martí del Brull pel que fa a la seva estructura constructiva, per bé que era de dimensions menors.
Tenia l’església de Sant Miquel de Castellvell, planta rectangular, una nau única, i tres absis rodons, un de central i dos absidioles laterals ; resta només la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud. Els tres absis són bastits damunt d'una plataforma semicircular que els comprèn tots tres.
Pel que fa a les mides del braç longitudinal: 6,30 X 18 metres; i les mides del braç transversal: 3,60 X 8,30 metres.
La nau de volta està desapareguda, l’edifici estava orientat a l'est, i la porta com marquen els canons romànics era al mur sud.
La nau està marcada per blocs sobreposats damunt del sòl. Parament de grans carreus en filades.
Els ‘pecats’ contra Catalunya i els catalans rebran algun dia ‘ son merescut’ ?. Deixava la pregunta a l’aire, perquè per mediació de l’Arcàngel titular , sigui presentada a l’Altíssim, davant del runam esfereïdor d’aquesta esglesiola que pel seu lamentable estat passa desapercebuda per a molta gent.
El bon Déu, ja sap dels nostres anhels col•lectius d’assolir la llibertat.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

3140 Relats
479 Comentaris
885612 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE BARRUERA. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- TERESA FORCADES VILA A CASTELLAR DEL VALLÈS
- CAL MANETS A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA MACIÀ DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- SANT JOAN BAPTISTA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- LA CASA I BOTIGA ‘MESTRES’ DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- ESGLÉSIA DE L’APÒSTOL SANT PAU A RIUSEC EN TERME DE SABADELL
- CAN BUXERES DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA DELS MASOVERS DE CAN BUIXERES DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CREU DE TERME DEL CEMENTIRI DE PALAMÓS, L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- MAS RIBES ‘ CAN JANOT ‘. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- MAS PAGÈS DE LA PIETAT. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- ‘OFICINES OLIVERAS’ A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA DE NÚMERO 2 DE LA RAMBLA DE NOSTRA SENYORA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
- LA SEU DELS CASTELLERS DE VILAFRANCA DE PENEDÈS

