SANT MIQUEL DE CASTELLVELL. OLIUS. SOLSONÈS

Ens aturàvem la Rosa Planell Grau , l’Antonio Mora Vergés, i el Miquel Pujol Mur, davant les runes de la que fou església parroquial dels termes de Castellvell i Trevics, des del segle XII , fins al segle XIX.




Ens expliquen que l'enderrocament de l'església va produir-se entre les darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX – en aquest període es produeix el major espoli del nostre patrimoni col•lectiu històric i artístic, que recorden els segles, davant la indiferència en el millor dels casos, de les Autoritats politiques espanyoles -. Quan la retratava per primera vegada l’any 1973 el Josep Maria Gavin Barceló, les parets laterals tenien força alçada, als anys 1977-78 consta una intervenció que ‘posava al descobert els darrers vestigis’, nosaltres fèiem tard, contemplaven però encara algunes restes que per les seves mides deuen ser difícils de ‘distreure’.

L’Antoni Llorens i Solé la compara amb l’església de Sant Martí del Brull pel que fa a la seva estructura constructiva, per bé que era de dimensions menors.

Tenia l’església de Sant Miquel de Castellvell, planta rectangular, una nau única, i tres absis rodons, un de central i dos absidioles laterals ; resta només la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud. Els tres absis són bastits damunt d'una plataforma semicircular que els comprèn tots tres.

Pel que fa a les mides del braç longitudinal: 6,30 X 18 metres; i les mides del braç transversal: 3,60 X 8,30 metres.

La nau de volta està desapareguda, l’edifici estava orientat a l'est, i la porta com marquen els canons romànics era al mur sud.

La nau està marcada per blocs sobreposats damunt del sòl. Parament de grans carreus en filades.

Els ‘pecats’ contra Catalunya i els catalans rebran algun dia ‘ son merescut’ ?. Deixava la pregunta a l’aire, perquè per mediació de l’Arcàngel titular , sigui presentada a l’Altíssim, davant del runam esfereïdor d’aquesta esglesiola que pel seu lamentable estat passa desapercebuda per a molta gent.

El bon Déu, ja sap dels nostres anhels col•lectius d’assolir la llibertat.