Cercador
Sant Martí de Pegueroles, la Parròquia perduda. El Solsonès
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, els meus sherpes per les terres del Berguedà i en aquesta ocasió del Solsonès, m’havien preparat un dia excepcional; començàvem fent via cap al pla Pla de Busa, on s’ha de veure – i trepitjar - el Capotell, i com a cloenda ens aturàvem davant del runam esfereïdor de Sant Martí de Pegueroles.
S’esmenta a la relació de parròquies del Bisbat d’Urgell segons les Rationes Decimarum dels anys 1279-1280
Rep la visita del Vicari Arquepiscopal de Tarragona, segon la relació que consta la Diòcesis d’Urgell els anys 1.312-1313
De la importància – fins i tot econòmica – d’aquesta parròquia en tenim coneixement de forma incidental per l’adquisició que fa mossèn Francesc Viladàs, prevere i rector de Sant Martí de Pegueroles, de la torre dreta del portal de Graells -–una de les quatre portalades majors del recinte murat de la vila de Cardona - l ’any 1583 a l’hereu de Joan Fontcalda ; sis anys desprès, al 1589, mossèn Viladàs la venia a Celdoni Pejoan pel preu de 30 lliures.
La fundació del Bisbat de Solsona aprovada en el consistori del 19 de juliol de 1593 i publicada 1' 1 d'agost següent, segons els arguments recollits en la butlla fundacional, Super universas, són:
Que per la seva extensió el bisbe no pot visitar cada dos anys, segons la prescripció conciliar, el bisbat d'Urgell, al qual pertanyia la gran majoria de les parròquies que configuraven la nova diòcesi.
Que els pobles fronterers es veuen afectats per l'heretgia.
Que Solsona té totes les condicions religioses(convent deis caputxins), materials (església col•legiata ben dotada); i ambientals (plana bonica i fèrtil).
La nova diòcesi es formava amb 16 parròquies procedents del bisbat de Vic i 114 del d'Urgell, entre elles Sant Martí de Pegueroles.
No hi ha gaire més informació de la dissort que ha portat al lamentable estat actual, l’edifici de planta de creu, dotat amb un cor, on trobem encara restes de pintures murals en una de les capelles laterals, i on miraculosament l’absis resisteix tossudament davant les clares accions d’abandó, d’incúria, àdhuc de vandalisme que l’edifici mostra, i per vergonya de tothom son clarament visibles.
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ – amb el seu alt sentit de ‘servei a la nació catalana’ diu del lloc :
Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l'Hospital.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.
Pegueroles, Navès, el Solsonès,... estant sens dubte prop de Déu – tant almenys – com allunyats, oblidats i menystinguts per la megalòpolis barcelonina, i els qui des d’allà, administren de forma maldestra , els cabals de tots.
Fa anys que estem ‘indignats’, ens temem però, que aquesta reivindicació, no quedarà inclosa en la llista de greuges que amb tota justícia reclamen mitjançant ocupacions de llocs púbics, cassolades,... els ‘indignats’ amb el sistema.
Els diners d’Amèrica – fills de la por i l’odi ,curulls de sang – van aixecar moltes esglésies; el temps tot ho posa a lloc.
S’esmenta a la relació de parròquies del Bisbat d’Urgell segons les Rationes Decimarum dels anys 1279-1280
Rep la visita del Vicari Arquepiscopal de Tarragona, segon la relació que consta la Diòcesis d’Urgell els anys 1.312-1313
De la importància – fins i tot econòmica – d’aquesta parròquia en tenim coneixement de forma incidental per l’adquisició que fa mossèn Francesc Viladàs, prevere i rector de Sant Martí de Pegueroles, de la torre dreta del portal de Graells -–una de les quatre portalades majors del recinte murat de la vila de Cardona - l ’any 1583 a l’hereu de Joan Fontcalda ; sis anys desprès, al 1589, mossèn Viladàs la venia a Celdoni Pejoan pel preu de 30 lliures.
La fundació del Bisbat de Solsona aprovada en el consistori del 19 de juliol de 1593 i publicada 1' 1 d'agost següent, segons els arguments recollits en la butlla fundacional, Super universas, són:
Que per la seva extensió el bisbe no pot visitar cada dos anys, segons la prescripció conciliar, el bisbat d'Urgell, al qual pertanyia la gran majoria de les parròquies que configuraven la nova diòcesi.
Que els pobles fronterers es veuen afectats per l'heretgia.
Que Solsona té totes les condicions religioses(convent deis caputxins), materials (església col•legiata ben dotada); i ambientals (plana bonica i fèrtil).
La nova diòcesi es formava amb 16 parròquies procedents del bisbat de Vic i 114 del d'Urgell, entre elles Sant Martí de Pegueroles.
No hi ha gaire més informació de la dissort que ha portat al lamentable estat actual, l’edifici de planta de creu, dotat amb un cor, on trobem encara restes de pintures murals en una de les capelles laterals, i on miraculosament l’absis resisteix tossudament davant les clares accions d’abandó, d’incúria, àdhuc de vandalisme que l’edifici mostra, i per vergonya de tothom son clarament visibles.
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ – amb el seu alt sentit de ‘servei a la nació catalana’ diu del lloc :
Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l'Hospital.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.
Pegueroles, Navès, el Solsonès,... estant sens dubte prop de Déu – tant almenys – com allunyats, oblidats i menystinguts per la megalòpolis barcelonina, i els qui des d’allà, administren de forma maldestra , els cabals de tots.
Fa anys que estem ‘indignats’, ens temem però, que aquesta reivindicació, no quedarà inclosa en la llista de greuges que amb tota justícia reclamen mitjançant ocupacions de llocs púbics, cassolades,... els ‘indignats’ amb el sistema.
Els diners d’Amèrica – fills de la por i l’odi ,curulls de sang – van aixecar moltes esglésies; el temps tot ho posa a lloc.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407324 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.