SANT MARTÍ DE LA CORRIU. GUIXERS. EL SOLSONÉS . LLEIDA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia de l’Església de Sant Martí de la Corriu , al terme municipal de Guixers , a la comarca del Solsonès.




L’advocació de Sant Martí de Tours, força freqüent a Catalunya, especialment en les comarques prepirinenques i pirinenques la portaven els soldats francs, que no encara francesos, quan recolzaven als comtes catalans – ja aleshores es reconeixien com catalans – en la tasca de foragitar als sarraïns.

Aquesta església , aixecada entre els segles: XI - XIII // XVIII , ha patit diverses mutilacions i afegits al llarg del temps. A la capçalera de l'absis original se'n va construir un altre, també quadrat. Al cantó nord hi ha l'afegit d'una capella, una sagristia i un campanar d'espadanya amb dues finestres d'arc de mig punt.

Al frontis, refet de nou, hi ha una gran portalada gòtica que conserva encara la ferramenta de la portalada romànica. Aquests ferros estan força malmesos; el motiu és una estreta cinta horitzontal acabada en dues volutes, combinada amb un altre semblant, però més curta i creuant-ne verticalment, també hi ha algunes petites incisions en aquestes cintes. És segurament una obra d'un artesà popular.

De les finestres originals nomes en queda una al mur meridional, les altres dues existents són posteriors; totes tres tenen una llinda monolítica on s'ha retallat un arc de mig punt. La finestra que està oberta a l'absis original és d'una esqueixada una altre es de dues esqueixades i l'altre és de parets paral·leles.

Al mur oest de la capella afegida hi ha una escala adossada que puja fins a la coberta. A l'interior les voltes són apuntades, a l'igual que els arcs de les capelles i els dos pre-absidals en degradació que substitueixen l'antic mur de l'absis primitiu i que donen pas a l'absis nou. L'interior es enguixat i repintat. La coberta es dues vessants.

A les golfes de l'església, formant part d'una paret, es conserva un bloc de pedra rectangular, aprofitat d'una altre construcció. En ell es pot observar un relleu molt desgastat i de formes tosques. Es representen tres espais. En el primer, sota un arc de mig punt, sembla haver-hi una Mare de Déu amb el Nen al costat esquerre. Al mig, en un arc de mig punt de doble llum que l'anterior, hi ha dues figures de costat. Per últim, inscrit dins d'un rectangle, hi ha un sarcòfag vist des de dalt i una figura, molt més petit que aquest, dintre. Aquest relleu es pot posar en relació amb altre de la portalada de Santa Maria de Puig-Aguilar; en aquest cas és més complex però presenta les mateixes limitacions tècniques i la incapacitat d'ordenar els motius. En el santuari també es representa un sarcòfag amb un cos a l'interior i la representació de la Mare de Déu amb el Nen; potser tenen relació amb rituals funeraris, podria tractar-se d'un ex-vot ofert a causa de la mort d'un infant, tot i que és pot clar.

Es troba dins del antic terme del Castell de Sisquer, al lloc de la Corriu. Tingué ja d'antic una funció parroquial que avui ha perdut . Entre els anys 872-879, quan el Comte Guifré i els bisbe de la Seu d'Urgell, Galderic organitzaren les parròquies de la vall del Lord no figura encara com a parròquia.En canvi als segles X i XI ja figura com a tal a l'acta apòcrifa de Consagració a la Seu d'Urgell.

Al segle X també apareix esmentada en la dotació del monestir de Sant Pere de Greudescales. No sabem si també hi estava compresa l'església. Al segle XIV encara manté les funcions parroquials que perd en temps moderns degut al despoblament.

La similitud entre els relleus d'aquesta església i la de Puig-Aguilar, i la proximitat geogràfica, fa pensar en la mà d'un mateix autor, popular, i una mateixa datació al segle XIII.

Investigant sobre el bloc de pedra, trobem que en l'enciclopèdia del Romànic català, es descriu malament la seva situació; no es troba al brancal esquerre de la porta, sinó està situat a dalt a les golfes de l'església formant part d'una paret.

Quan topònim Corriu, a la documentació llatina, el topònim Corriu és escrit curriz (939), Curriza (982) o ipsa Curriz (1050) i recorda l'ètim corr o quer que, segons el Diccionari català-valencià-balear, és d'etimologia desconeguda però segurament preromana: segons alguns, preindoeuropea; segons altres, cèltica; Rohlfs Gasc. 65 opina que es pot admetre la hipòtesi de Meyer-Lübke Katal. 167, qui vol veure en el català quer un prellatí karri (llatinitzat en carrĭum) que correspondria al basc modern harri, ‘pedra’. Però el fet de tenir r simple els derivats de quer, com Querol, sembla discordar d'un ètim karri amb rr geminada.

No hi ha però, cap dubte amb el topònim del municipi, Guixers, En la documentació antiga Gissers (Segl . X), derivat de guix, per la seva abundor en aquest lloc


https://lavalldelord.com/ca/punt/sant-marti-corriu/


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/sant-marti-de-la-corriu-guixers-solsones.html


Que Guixers demana més d’una visita en son prova fefaent la crònica d’alguns dels edificis que retratàvem la Rosa, el Miquel i aquest escrividor.

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/sant-climent-de-castelltort-guixers-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/sant-pere-de-montcalb-guixers-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/sant-pere-del-vancell-guixers-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/sant-sadurni-del-grau-guixers-el.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/05/santa-creu-dels-ollers-guixers-el.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/sant-esteve-de-sisquer-guixers-el.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/santa-maria-de-puig-aguilar-guixers-el.html



La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/05/5eb10b6efdddfffd998b45dd.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6262 Relats

709 Comentaris

4323172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com