SANT MARTÍ DE BIURE. SAGÀS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Accedíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a la contemplació ‘beatifica’ d’aquesta església de base romànica, de nau única, coberta amb volta de canó i coronada per un elegant absis de planta semicircular i cobert a quart d'esfera. L'absis és de la mateixa amplada que la nau i té una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt adovellat.



La porta d'entrada al mur de ponent és una senzilla obertura d'arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur hi ha una finestra similar a la de l'absis. L'edifici no té cap tipus d'ornamentació, amb els murs totalment llisos. L'aparell, molt regular, és de grans blocs de pedra quadrada col•locats a trencapunt.



El campanar, i la sagristia adossada a l'església son ‘moderns’, el primer – avui sense campana - substitueix l'anterior d'espadanya; el ‘bandolerisme’, i les seves formes particulars el ‘vandalisme’ i les bretolades, desaconsellen mantenir les campanes en edificis religiosos, que com aquest resten isolats.



El frontal de migdia està assegurant amb tirants.

L’advocació de Sant Martí de Tours – tant repetida a Catalunya – confirma una vegada més la presència de les tropes franques al costat dels comtes catalans, en la reconquesta d’aquestes terres als sarrains.

L’esglesiola pertany a la propera Sala de Biure, convertida avui en magnifica residència de turisme rural, i dissortadament solitària el dia de la nostra visita, cosa que no ens va permetre accedir a l’interior del temple.
Diferents comanadors de l'orde del Temple, residents al castell de Puig-reig, centre de la Comanda Templera , i lloc des del que s’administraven els béns que aquesta orde tenia al Berguedà i a la Cerdanya portaren el cognom de Biure: Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307). Hom ha suposat que Biure fou residència dels Templers des de la segona meitat del segle XII fins a l'extinció de l'orde al segle XIV.

Llegia que abans de l'any 1890 el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901), actuant però com administrador apostòlic del bisbat de Solsona, retirà d'aquesta església una majestat romànica per a guardar-la al Museu Episcopal de Vic.

Sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquesta ‘majestat romànica’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com