SANT MARTÍ DE BIANYA O DE SOLAMAL. LA VALL DEL SENTITS

El Tomàs Irigaray Lopez la Carmen Toledo Cañadas ens envien una crònica de la seva visita a l’antic poble de Sant Martí de Bianya, dit antigament de Solamal.

Quan al topònim tenim : sola . del llatí solānu, ‘de la part del sol’. I l’arrel mal, que procedeix segons un sector de la doctrina de la llengua cèltica, i tindria el sentit de ‘ muntanya’, tindríem així ‘muntanya solana’, un significat descriptiu .

La parròquia de Sant Martí és esmentada ja el 977, any en què el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon, , possessió que va ser-li confirmada el 1169.
Les Visites Pastorals del bisbat de Girona de l’any 1432 descriuen que les esglésies de la Vall de Bianya (Santa Maria de Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Feliu del Bac, Sant Martí del Clot (o de Bianya), Sant Martí de Solamal, Sant Pere Espuig, Sant Salvador de Bianya) van resultar totalment destruïdes pel terratrèmol i es van haver de construir barraques de fusta per acollir els altars i celebrar els oficis. A l’església de Vellanacorba (Sant Miquel de la Torre), a causa del terratrèmol, les campanes eren en un bastiment de fusta al cementiri.

Trobem en relació als efectes del sisme :

Valoració:

– Ha mort molta gent a diferents llocs de la vall, entorn de 150 persones
– Diverses esglésies destruïdes a tota la vall.
- Intensitat: VIII-IX

L' actual església és aixecada damunt una petita elevació del terreny; d'una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes quelcom malmeses.




A la planta primitiva s'afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d'entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l'edifici s'alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. Son interessants la pica baptismal d'immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga o bordo, i també la pica d'aigua beneita amb quatre caps femenins.

Des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.