Sant Mamet i Santa Maria de Campanyà

Havíem sortit de Sabadell a les 8,00, l'Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, i l'Antonio Mora Vergés, el tràfic aquest dissabte 25 d'octubre de 2.008, és més que tranquil, el país viu sota el síndrome de la fi del món, que dissortadament en català i castellà, no es cansen d'anunciar, revistes, diaris, ràdios i televisions; serà bonic de veure com sobreviuran aquests ocells de mal averany, quan dins d'uns mesos - pocs - torni la normalitat.

L'autopista AP-7 fins al trencall Rubí/Sant Cugat sembla talment una d'aquelles infrastructures gegantines que meravellen al sol, en les terres del sud de la península ibèrica. Ens incorporem a la carretera en direcció a Sant Cugat, i ben aviat a la nostra esquerra divisem dalt del Coll de Campanyà, l'antiga església de Santa Maria, en que avui es ret també devoció a Sant Mamet.

Estem en terres del que fou segles ha, l'antic terme i poble de Campanyà, a mig camí entre Sant Cugat i Rubi; el lloc esmentat l'any 991, fou donat al Monestir de Sant Cugat el 1.120.

De l'antiga església n'hi ha noticies d'ença del 1.047; l'any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l'edifici vestigis de l'antic cementiri. L'any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.

L'edifici fou objecte d'una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.

Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.

No és senzill accedir fins a l'edifici; no tant per l'absència de senyalització, com pel sistema d'ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.

Per descomptat agrairem qualsevol informació que ens permeti conèixer millor la història de l'antic poble de Campanyà i de la seva església de Santa Maria i Sant Mamet.

© Antonio Mora Vergés