Cercador
SANT LLÀTZER, EL ROMÀNIC ENCAIXONAT. BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésA Barcelona, com a d'altres ciutats medievals, la leproseria se situava fora de les muralles, com a mitjà de protecció contra la malaltia. Tanmateix, el nou recinte emmurallat de Pere III la incorporà al perímetre de la ciutat.
De les diverses instal•lacions que integraven l'hospital, únicament se n'ha conservat la capella de Sant Llàtzer, patró dels leprosos.
La capella romànica modernament restaurada, és de nau única i té un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. La coberta original va ser substituïda per una volta amb llunetes, en la qual es van obrir dos ulls de bou.
La façana que dóna a la plaça Pedró té una fornícula feta construir per Erasme de Gònima el 1792.
L'absis que es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.
El 1906, es va traslladar la leproseria a Horta i la capella va passar a ser utilitzada com a església, fins al 1.913 que va ser tancada al culte i dessacralitzada, es faria servir com magatzem de fusta o estanc, fins a la seva rehabilitació per Adolf Florensa el 1954.
El romànic de Barcelona no rep – ni de lluny – el mateix tractament que els edificis modernistes. Aquesta actitud retrata perfectament el tarannà de les nostres Autoritats en l’àmbit cultural.
Comentaris
-
mala restauració [Ofensiu]EnricMadrona | 22-07-2012 | Valoració: 7
La informació de l'article és molt útil, gràcies
Mai m'ha agradat la restauració de la capella de Sant Llatzer: haver marcat de forma tant definida la diferència de les parts més antigues i l'actual dona lloc a un puzzle de mala categoria. Crec que en la restauració d'edificis antics cal un equilibri. Si es marquen molt les diferències només fem història de l'evolució de les construccions i si eliminem per complet les senyals del pas dels temps prescindim del valor afegit que els segles els hi donen. Crec que hi ha d'haver un equilibri i Sant Llàtzer, desgraciadament, ha perdut una part de l'atmosfera romànica per convertir-se en el cyborg mal dissenyat d'una pel´cula de ciència ficció de sèrie B. -
La meva informació[Ofensiu]T. Cargol | 18-09-2011
és la següent: aquesta ermita estava "desapareguda", absorvida pels edificis que s'hi havien enganxat per totes bandes. Ho va estar,crec, fins als anys setanta. Amb l'ajuntament d'esquerres es va començar a actuar a la façana (crec que ja s'havia refet la plaça (la font no era al mateix lloc). Desprès - fa uns deu anys? - es va actuar en l'edifici de darrera, es va ensorrar el que hi havia i es va acabar fent el petit parc que hi ha ara que deixa veure l'edifici per darrera. Per davant es va acabar les obres marcant bé el que es la façana principal. L'edifici d'escoles públiques del costat també s'ha rehabilitat.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429878 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ