SANT JORDI

Els Sant Jordi que caüen en diumenge mai són bons.

Hi ha tal aglomeració de gent que les parades no es poden veure.

L'Ajuntament tanca la circulació a tota La Rambla, motiu pel que jo, que camino amb dificultats per una vèrtebra esquerdada, començo l'aventura, a la parada del l4 , autobús que em deixa a la Plaça de Catalunya des del costat de casa meva,

Els motius del viatge eren, en primer terme, no perdre'm la costum de cada any, i comprar el llibre de versos que Relats en català em semblava que havia dit que presentaria en una parada a La Rambla i ,més concretament, al Pla de la Boqueria.

A part de que en aquell precís indret jo hi havia tingut dos negocis en la meva ja llunyana vida comercial , anar-hi avui em feia una il.lusió especial.

També tenia una secreta esperança. Relats en català, que ja havia intentat unaaltre vegada publicar un llibre de versos i no ho va poder fer, potser per manca de material, si ara ho feia potser hi posaria el meu sonet GEGANTS, que per circumstàncies especials, se'n havien publicat en els darrers anys quasibé 100.000.

(que ningu es pensi que aquesta quantitat tingui cap rel.lació amb la mevaa valúa literaria. La circumstància que ha possibilitat aquesta fita és que en Xirinachs me'l va demanar per posar-lo al darrera de cada un dels fullets que reparteix a la Plaça de Sant Jaume i al devant de la Catedral, en el seu propòsit d'arribar, des d'Assemblees locals fins a una Assemblea General de Catalunya, a crear una plataforma d'opinió pro forta per influïr decisivament en l'afirmació del nostre catalanisme)

En fi, que m'he passat dues hores d'angoixa envoltat de gent i no he trobat, ni en el Pla de l'os ni en els altres pocs llocs als que he pogut arribar per preguntar a vaure si em podien orientar.

Confesso que la meva passada meningitis m'ha deixat el cap una mica clapejat de memòria, i potser la imformació que creia haver rebut de la nostra pàgina ha estat una mala passada de les meves deficients facultats mentals.

Ofereixo, però, el sacrifici meu d'aquest matí al respecte i simpatia que tot el que fa Relats en català em mereix.

(Però si un dia em donéssin el Premi Nòbel, com m'havia marcat com a fita al no haver pogut entrar a Relats 02, ja us dic des d'ara que si no me'l portan a casa, no m'interessa).

SANTANDREU3