Cercador
SANT JOAN DE VILADA. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem davant l’església parroquial de Sant Joan de Vilada, la Rosa, el Miquel, la Maria Jesús, i l’Antonio; res en aquest edifici recorda el primitiu temple romànic del segle XII, del qual – ens expliquen les cròniques – hi ha restes encara en alguns dels actuals murs – insistim en la inexistència de ‘pedres romàniques’, no és el material, sinó la forma en que es disposa, el que atorga una o altra qualificació - ; Sant Joan apareix documentat el 903, en l'acte de consagració de la desapareguda Santa Maria de Roset.
La construcció actual, manté bàsicament l’estil que li donaren unes ‘remodelacions’ – eufemisme que sovint substitueix i/o amaga reformes radicals i/o reedificacions- del segle XVII – m’agrada llegir ‘patides’- seguint els models del Barroc rural.
L’edifici actual és d'una nau única, amb capelles laterals i un campanar de torre quadrada que es transforma en un octògon.
Les cròniques diuen que l'església fou cremada durant la guerra civil i es va perdre el retaule barroc de la Verge del Roser que presidia l'altar. Fou substituït per un retaule neoclàssic que actualment tampoc es conserva.
El Miquel i la Maria Jesús departien tranquil•lament, mentre la Rosa i l’Antonio, maldàvem – sense èxit – per obtenir alguna imatge ‘neta’ – sense fils per mig – d’aquesta església.
Si les ‘Autoritats’ permeten i/o toleren aquestes formes de degradació del patrimoni col•lectiu, que ningú s’estranyi de les pintades i d’altres bretolades de més ‘nivell’.
La construcció actual, manté bàsicament l’estil que li donaren unes ‘remodelacions’ – eufemisme que sovint substitueix i/o amaga reformes radicals i/o reedificacions- del segle XVII – m’agrada llegir ‘patides’- seguint els models del Barroc rural.
L’edifici actual és d'una nau única, amb capelles laterals i un campanar de torre quadrada que es transforma en un octògon.
Les cròniques diuen que l'església fou cremada durant la guerra civil i es va perdre el retaule barroc de la Verge del Roser que presidia l'altar. Fou substituït per un retaule neoclàssic que actualment tampoc es conserva.
El Miquel i la Maria Jesús departien tranquil•lament, mentre la Rosa i l’Antonio, maldàvem – sense èxit – per obtenir alguna imatge ‘neta’ – sense fils per mig – d’aquesta església.
Si les ‘Autoritats’ permeten i/o toleren aquestes formes de degradació del patrimoni col•lectiu, que ningú s’estranyi de les pintades i d’altres bretolades de més ‘nivell’.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430619 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ