Sant Gregori

Un relat de: Tiamat

Hola,

El meu poble és lleig,
tothom aparca on vol,
creix sense cap ni peus,
la bandera és horrorosa,
la gent és una xafardera,
la font sempre t'esquitxa,
el mercat té dues paradetes,
per la festa major no fan res,
la sala de cinema és patètica,
els arbres no creixen gaire bé,
està ple de quillos amb motos,
els gossos es caguen al passeig,
l'estanc sempre fa molta pudor,
la plaça per jugar és de formigó,
la carretera és plena de ressalts,
gairebé no hi ha transport públic,
els contenidors sempre estan plens,
l'himne millor no haver-lo escoltat mai,
les motos de pizza hut no arriben fins aquí,
tarden mesos per treure la decoració de nadal,
però què hi farem, és el meu poble i me l'estimo.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Claruska | 08-09-2004

    Sempre hi han uns vincles al lloc on has crescut, al lloc on has viscut i crec que es mostra molt bé en el teu poema. Tot i que crec que si la proxima fas un poema de les coses positives superaries en bons records i etc aquets versos ;D

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680963 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.