SANT FRUITÓS DE BRUNYOLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubrugent retratava l'església de Sant Fruitós de "Monte-rotundo" o "Mont-rodon", que apareix esmentada els anys 1098 i el 1116; al segle XII s’adoptà el nom de Brunyola, que malgrat el diminutiu llati ‘ola’ és d’origen incert; des de 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva.

L'edifici patí una forta destrucció a causa dels terratrèmols del 1427, això obligava a refer-la totalment aprofitant part dels murs, dues làpides i la porta ferrada.

Una llicència del Vicari del 1587 dóna permís per substituir els retaules vells de Sant Fruitós i de Sant Pere per uns de nous.

Altres llicències dels anys 1638, 1640, 1649 i 1656 permeten beneir i instal•lar campanes noves.

Malgrat no trobar cap llicència al respecte, el temple s'amplià al segle XVII afegint un tram a la banda de llevant que surt del traçat de la muralla, per la qual cosa una part d'aquesta fou demolida.

Durant la guerra del francès el conjunt és usat com a cavallerissa, cosa que va causar la pèrdua dels elements interiors de mobiliari així com l'arxiu, que va ser cremat.

L'anticlericalisme que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA l’any 1936, va comportar aquí pèrdues irreparables quan un grup d'incontrolats van desmuntar i es van endur les dues campanes, van destrossar el mobiliari, el retaule i les imatges que foren cremades al davant de l'església.

Un inventari del 1941 informa dels objectes salvats entre els que hi ha un sagrari i diversos objectes de plata com una creu processional, una veracreu i dos canelobres.

L'any 1955 es reconstrueix l'altar i el retaule majors.



Situada dins del clos del castell, utilitza una de les torres cantoneres rodones de la fortificació com a campanar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com