Sant Fermí de Pamplona i la Sanitat Pública.

Un relat de: Joan Colom
Avui, mentre prenia el café amb llet matutí en el bar habitual, tot intentant resoldre el sudoku del diari, de tant en tant parava orelles als comentaris dels enviats de TVE a Pamplona, per cobrir les Festes de Sant Fermí i, en particular, les incidències de l'"encierro". En concret, parlaven del complex dispositiu sanitari muntat per fer front a les contusions, cornades i altres traumatismes soferts cada dia per alguns participants.

I pensava: tot això està molt bé, però ¿per què els contribuents hem de pagar les atencions mèdiques rebudes per individus que han tingut el caprici de jugar-se-la, exposant-se lliurement a situacions de perill? És clar que la Sanitat Pública té l'imperatiu ètic de tractar les lesions produïdes en qualsevol situació de risc, però si aquest risc era evitable i la víctima ha anat a buscar-lo, també sembla més ètic que assumeixi responsablement les conseqüències de la seva irresponsabilitat, acceptant que se li presenti una factura conjuntament amb el full d'alta mèdica. I que la pagui de la seva butxaca o bé que prèviament se l'obligui a contractar una assegurança que, arribat el cas, es faci càrrec de les despeses sanitàries.

I tot el que penso sobre els participants en els "encierros", ho faria extensiu als practicants dels anomenats "esports de risc", als conductors que han sofert un accident per saltar-se les limitacions establertes per l'autoritat competent, als vianants que travessen el carrer quan i per on els sembla, als suïcides fallits... i no parlo dels toreros, perquè sóc antitaurí i crec que les curses de braus s'haurien de prohibir arreu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: