SANT FELIU DEL BAC A LA VALL DE BIANYA

S’han fet obres a Sant Feliu del Bac, com tenien ocasió de comprovar la Carmen toledo Cañadas, i el Tomàs Irigaray López, quan visitaven aquest edifici religiós situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet.







Una colònia de ratapinyades ha trobat aixopluc a l’ombra del Sant.




Sant Feliu del Bac era una antiga parròquia de la vall del Bac, al vessant septentrional de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d'Oix.

L'església va ser consagrada el 996, però la fàbrica que es conserva correspon al segle XII i presenta modificacions d'època posterior que han malmès la façana de llevant, a la qual s'afegí un cos d'edifici destinat a sagristia. El temple és d'una sola nau, amb volta de canó i arc triomfal apuntat que separa el presbiteri de la nau en dues seccions pràcticament iguals. La porta d'accés és a migdia. Al campanar s'hi accedia per una escala exterior de pedra, situada a la façana nord. Pica d'aigua beneïda situada a l'interior de l'església. Es troba molt erosionada, per aquesta raó no se li ha donat una cronologia aproximada. Amida 24 centímetres de diàmetre i 68 centímetres d'alçada.

Pel que fa a la seva història, la data més antiga coneguda sobre la feligresia de Sant Feliu del Bac data de l'any 946. Froilà, marmessor de Goltred, entregà al monestir de Sant Pere de Camprodon una finca que afrontava amb Sant Feliu de Bac. L'actual església va ser consagrada pel bisbe de Girona, Otó, el dia 20 de gener de l'any 966 (ecclesiam in honorem Sancti Felicis martiris Christi cuius ecclesia fundata est in comitatu Bisuldumense in villa quae nuncupant Bag). El terme es designa en el document amb el nom llatí de pagus, com si fos una comarca o una rodalia. L'any 1011 es troba citat amb el nom de alodium de Bac i l'any 1017 en la forma llatinitzada de Bago. Un document de l'any 1021 publicat per Montsalvatje, ens dóna a conèixer que un tal Roger ofereix el seu fill Bernat al monestir de Sant Pere de Camprodon, fent donació a l'esmentat cenobi d'una propietat que posseïa a Sant Feliu de Bac. Un altre document de l'any 1269 diu que Guillem de Bac va vendre la finca a l'abat de Camprodon. En deixar de ser parròquia, es convertí en sufragània de Sant Andreu de Porreres.




Malgrat la terrible crisis econòmica derivada de la corrupció i l’estultícia il•limitada de les elits politiques del Regne d’Espanya – que Catalunya, pateix molt especialment – pensem que les obres podran continuar fins a la total recuperació d’aquest monument romànic.