Cercador
SANT CLIMENT DE L’ESPUNYOLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, davant la porta de l'església parroquial de Sant Climent, prop de la carretera de Berga a Solsona.
Trobem esmentada per primer l’església de Sant Climent, l’any 922, com un dels límits, en l’acta de consagració de Sant Joan de Montdarn.
Fou dedicada fins al segle XVI a sant Nicolau.
Al segle XVIII, mantenia el seu caràcter parroquial i tenia com a sufragània l’Església de Sant Pere de l’Esgleiola.
A l’edifici d'origen romànic, d'una nau i absis semicircular, se li afegia el segle XVII una rectoria; al segle XVIII s’ampliava amb dues capelles laterals, una sagristia i es refia ex novo la rectoria, encara al segle XIX cal anotar que s’aixecava el campanar que veiem adossat a la façana.
Els diners d’Amèrica que semblaven - i potser ho van ser - una benedicció, van facilitar el trànsit del romànic, al barroc i fins al neogòtic, alhora també s’ampliaven i els millorava el ferm dels camins carreters, que permetrien – com per arreu – una sortida sense retorn de la major part dels que aquí vivien.
El lloc de l’Espunyola és esmentat ja el 992, i el castell d’aquest nom (que perdura en part al mas del Castell, prop del torrent de l'Espunyola, afluent a la riera de Clarà) és citat el 950, data en què l'abadessa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de Ripoll (dit després de les Abadesses), filla del comte de Barcelona Sunyer I, en féu una donació al seu monestir.
Senyorejà el castell una família de cavallers cognomenada Espunyola, que convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII. Ocupa una petita elevació (l'edifici aprofita el desnivell del terreny) i el conjunt es troba dins un recinte murallat, en gran part caigut; es conserven el casal residencial (refet al segle XVI), format per una gran nau rectangular, i dues grans torres quadrades, que han perdut el coronament emmerletat.
L'església del mas del Castell – dedicada a Sant Serni - , d'origen romànic, és totalment arruïnada (s'esfondrà vers el 1915) i en les roques pròximes hi ha excavades sepultures antropomorfes (segle X) i també de lloses o cistes de parets verticals (segle XI).
Relativament prop de Sant Climent – en el mateix costat de la carretera – s’aixeca alterosa l’església de Sant Serni de Clarà.
El topònim en la tesis que defensa entre altres Joan Coromines , és un diminutiu del llatí spongia, que descriuria una caracreristica dominant al terme; “roca de molts alvèols o pedra tosca porosa”.
Trobem esmentada per primer l’església de Sant Climent, l’any 922, com un dels límits, en l’acta de consagració de Sant Joan de Montdarn.
Fou dedicada fins al segle XVI a sant Nicolau.
Al segle XVIII, mantenia el seu caràcter parroquial i tenia com a sufragània l’Església de Sant Pere de l’Esgleiola.
A l’edifici d'origen romànic, d'una nau i absis semicircular, se li afegia el segle XVII una rectoria; al segle XVIII s’ampliava amb dues capelles laterals, una sagristia i es refia ex novo la rectoria, encara al segle XIX cal anotar que s’aixecava el campanar que veiem adossat a la façana.
Els diners d’Amèrica que semblaven - i potser ho van ser - una benedicció, van facilitar el trànsit del romànic, al barroc i fins al neogòtic, alhora també s’ampliaven i els millorava el ferm dels camins carreters, que permetrien – com per arreu – una sortida sense retorn de la major part dels que aquí vivien.
El lloc de l’Espunyola és esmentat ja el 992, i el castell d’aquest nom (que perdura en part al mas del Castell, prop del torrent de l'Espunyola, afluent a la riera de Clarà) és citat el 950, data en què l'abadessa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de Ripoll (dit després de les Abadesses), filla del comte de Barcelona Sunyer I, en féu una donació al seu monestir.
Senyorejà el castell una família de cavallers cognomenada Espunyola, que convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII. Ocupa una petita elevació (l'edifici aprofita el desnivell del terreny) i el conjunt es troba dins un recinte murallat, en gran part caigut; es conserven el casal residencial (refet al segle XVI), format per una gran nau rectangular, i dues grans torres quadrades, que han perdut el coronament emmerletat.
L'església del mas del Castell – dedicada a Sant Serni - , d'origen romànic, és totalment arruïnada (s'esfondrà vers el 1915) i en les roques pròximes hi ha excavades sepultures antropomorfes (segle X) i també de lloses o cistes de parets verticals (segle XI).
Relativament prop de Sant Climent – en el mateix costat de la carretera – s’aixeca alterosa l’església de Sant Serni de Clarà.
El topònim en la tesis que defensa entre altres Joan Coromines , és un diminutiu del llatí spongia, que descriuria una caracreristica dominant al terme; “roca de molts alvèols o pedra tosca porosa”.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428129 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS