SANT ANDREU I SANT GUILLEM DE SANT GUIM DE LA RABASSA. LA SEGARRA INFINITA

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l'Antonio Mora Vergés, en parella, com la ‘benemèrita'; m'aturava al poble de Sant Guim de la Rabassa ‘ nom derivat del de Sant Guillem';conforma un grup de cases situades vora la línia de ferrocarril, al SW de Sant Guim de Freixenet.

El seu castell, avui gairebé desaparegut, es cita a la documentació des de l'any 1065, quan apareix com kastro de Sancti Guilelmi.

L'església des del segle XI apareix sota l'advocació de Sant Andreu i Sant Guillem. L'edifici actual d'estil barroc fou aixecat vers el segle XVII quan era sufragania de Santa Maria de Freixenet.



Al segle XVII fou renovada l'estructura del poble, quan els jesuïtes adquiriren la casa senyorial i l'eixamplaren per fer-hi una residència. Al seu costat edificaren una gran església de tipus barroc amb un pòrtic espaiós, però de façana austera. Sembla que l'arquitecte fou el mateix que construí el seminari de Sant Just que els jesuïtes tenien a Vic.

Segons un testament de 1641, el convent de Sant Guim, "que fue cargo de los regulares de la Compañía de Jesús, fue fundado por doña Francisca i don Carlos de Calders y Merlès, señores del castillo de Sant Guim y de los lugares de Freixanet y también Altadill".

No conserva testimonis del seu origen medieval. L'edifici actual - tancat amb pany i forrellat - és segons les cròniques, un gran temple d'una única nau de gran alçada, estructurada en cinc trams, el principal dels quals destinat a presbiteri i amb fornícules laterals situades a banda i banda dels tres trams centrals; damunt del primer tram, tot just accedir a l'edifici, és va aixecar un gran cor, del qual encara es conserven testimonis de la barana policromada. L'edifici annex destinat a residència fou aixecat o ampliat a finals del segle XVIII, com es constata en una dovella, d'una porta d'accés que conserva la data 1791, quan ja no estava en mans dels jesuïtes. D'uns pocs anys abans, concretament de l'any 1763, es conserva un banc utilitzat per traslladar els taüts fúnebres; malgrat tractar-se d'una peça singular i d'una datació excepcional el seu estat de conservació és molt deficient.

Faig un tomb per comprovar les mides excepcionals d'aquest edifici, que com la línia ferroviària que li passa pel davant, semblem condemnats a desaparèixer.

Espanya, ‘la potencia ocupant' des de 1.714, ha fet - i continua fent - una gran tasca, per anorrear-nos com a cultura.

© Antonio Mora Vergés

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6165 Relats

668 Comentaris

3993464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com