Cercador
SANT ANDREU DE LA SALA DE COMALLONGA. FONOLLOSA
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, prop de la creu de terme per retratar la que designem la ‘Sala’ , denominació arrelada en la toponímia catalana, com nom comú de les residències senyorials o de gent notable . El fet que en aquest cas la propietat disposi d’una capella amb l'advocació de Sant Andreu i un petit fossar annex, reforça - si cal - la nostra tesis.
El topònim Comallonga, procedeix etimològicament del llatí tardà cŭmba lŏnga, ‘coma llarga’. Coma ‘prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura’
La descripció tècnica ens explica que és un edificació de nau única, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica.
D'aquella primera capella es poden observar alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda.
No podíem accedir a l’interior on – segons ens expliquen - es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul•lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l’església es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.
Llegim que des del 1996, per la festivitat de Sant Aleix, el dia 17 de juliol, els veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella; la ‘tradició’ començava en ocasió de fer-se realitat – bé que parcialment, això és Catalunya– la consolidació del camí que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV-3008.
Actualment és possible hostatjar-se a la propietat que ha habilitat un dels edificis per al turisme rural.
El topònim Comallonga, procedeix etimològicament del llatí tardà cŭmba lŏnga, ‘coma llarga’. Coma ‘prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura’
La descripció tècnica ens explica que és un edificació de nau única, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica.
D'aquella primera capella es poden observar alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda.
No podíem accedir a l’interior on – segons ens expliquen - es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul•lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l’església es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.
Llegim que des del 1996, per la festivitat de Sant Aleix, el dia 17 de juliol, els veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella; la ‘tradició’ començava en ocasió de fer-se realitat – bé que parcialment, això és Catalunya– la consolidació del camí que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV-3008.
Actualment és possible hostatjar-se a la propietat que ha habilitat un dels edificis per al turisme rural.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407849 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.