Sang i ciment

Un relat de: Bonhomia

M'enfonso.
Perdut enmig de no sé quin oceà.
La sensació de neguit és immensa.
Sóc al cau dels taurons.
Ara,
és quan, per exemple,
la vida no val la pena.
I encara que
això sigui simbòlic,
és.
Perquè de fet,
la literatura en una habitació fosca,
pot ser.
Com alliberar-la?
No...
Ja no som en aquell dolç planeta...
aquest té gust de VENJANÇA.
I potencialment
li sobren forces per venjar-se.
Perque ja no és
el cor d'una selva,
el que té.
És un to gris,
gris gegant,
tan poc o tan gegant com ell mateix.

Som perduts,
tirats,
vessant sang i ciment...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.