Cercador
Sang i ciment
Un relat de: BonhomiaM'enfonso.
Perdut enmig de no sé quin oceà.
La sensació de neguit és immensa.
Sóc al cau dels taurons.
Ara,
és quan, per exemple,
la vida no val la pena.
I encara que
això sigui simbòlic,
és.
Perquè de fet,
la literatura en una habitació fosca,
pot ser.
Com alliberar-la?
No...
Ja no som en aquell dolç planeta...
aquest té gust de VENJANÇA.
I potencialment
li sobren forces per venjar-se.
Perque ja no és
el cor d'una selva,
el que té.
És un to gris,
gris gegant,
tan poc o tan gegant com ell mateix.
Som perduts,
tirats,
vessant sang i ciment...
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513951 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA