San Jordi i el greuge llegendari

Un relat de: MICO FILÓS
Ja estic fart que sempre s'expliqui la mateix història, i vull que es faci justícia. Tot va començar quan un dia va arribar un pinxo anomenat Jordi, era un paio molt beatet que sempre anava de sant i que feia molta ràbia, total que volia menjar-me un bacallà de primera amb una princesa que havia conegut fent autostop quan el pinxo aquest ens va interrompre. Es va treure un llibre de no sé on i ens va començar a clavar una pallissa sobre uns testimonis de geonosequè i que si no pequéssim i que si no forniquéssim i que si naps i que si cols, fins que em vaig afartar i d'una queixelada me'l vaig empassar. No va ser dificil, jo faig vint-i-cinc metres d'alçada, tinc tot el cos ple d'escates i un morro deu cops mes gran que el de la Carmen de Mairena. Aquests personatges però em produeixen indigestió així que, de pet, va sortir disparat per la porta de darrera amb tanta empenta que va arribar a Anatòlia. La gent d'allí al principi es pensaven que era un cogombre, fins que el van ensumar.
La desinformació fa molt mal.

Comentaris

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-04-2011 | Valoració: 10

    ...aixó és explicar un història, com sempre la publicitat és molt important perquè es sapiga la veritat. Fa temps que sabem que el drac no era tan dolent, ni Sant Jordi tan bó. Una a favor del Drac.
    Una abraçada.

  • nuriagau | 21-04-2011

    Una nova versió molt simpàtìca, MICO FILÖS!
    Ens seguirem llegint!

    Núria

l´Autor

MICO FILÓS

5 Relats

10 Comentaris

5581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99