SAN JAUME I SANTIAGO APÒSTOLS DEL CRISTIANISME A CATALUNYA

Un relat de: Marceli
els temps molt antics, no estan gaires clars, cadascú diu la seva i ho explica a la seva manera, les coses son com son, i ho important és el que resta
SAN JAUME I SANTIAGO APÒSTOLS DEL CRISTIANISME A CATALUNYA

Dels orígens del cristianisme, es tenen molt pocs documents. Les seves promocions publicitàries amb més èxit, les farien els emperadors romans, des de Cèsar a Diocleciano.

Amb tan posar cartells i ordres i lleis de recerca, contribuirien a divulgar la religió. Si s’haguéssim quedat calladets, haurien passat desapercebuts, entre les altres religions. Es clar, les noticies de un poble a l’altre eren, “que si han agafat a tants cristians”, “que si els hi ha fet això, o allò”.Ja sabeu les desgracies son ho primer que s’anuncia, és el mateix que fan als telenotícies de avui en dia. “El sensacionalisme” que ens venen, te aquets orígens animals. El que és diu “la doctrina de Crist” son texts recollits pels seus deixebles.

Ell no escrivia res, ell parlava. Era una mica com Sòcrates. Jo sempre els relaciono. L’ètica és la mateixa. Malgrat que els recursos de Jesús eren més de caire popular. No estaven dirigits als científics, més bé, a la gran massa que vivia sota l’esclavitud i la ignorància. Els va voler donar unes normes ètiques per poder viure com a essers humans. Les qüestions científiques ja vindrien soles. La seva intenció era humanitzar a la gent. I no es podia fer científicament. Sinó amb la moral.

Doncs bé. Els seus deixebles serien els responsables de predicar les seves ensenyances. Aquestes es recullen en forma de evangelis que serien escrits força temps desprès de la mort del Messies.

Ja sabeu que jo no puc dir coses intel•ligents durant força estona, em costa molt reprimir-me. La qüestió que dirigeixo ara, a tots els col•legues gallecs que s’han incorporat a la Corona de la Generalitat, mitjançat les emigracions del segle passat. Aprofitant que estem de bon rotllo entre les autonomies, i que ja sou gallecs-catalans.

També hem d’aprofitar el bon moment, en el que celebrem que s’han retornat els arxius de les nostres institucions. Doncs aprofitant aquests moments de benanança cordial entre els pobles. Os faré una proposició.
Que os hi sembla, si els demanen la Catedral de Santiago de Compostel•là, a la Comunitat autònoma de Galícia i al Papa?

No os hi sembla bé veritat ?.Llàstima. Hagués quedat molt maca al costat de la Basílica de la Mercè. Això si, no la demanarien per la cara. La demanarien basant-nos en fets històrics i reals. Tothom sap que allò s’ho van inventar. Ells hi han donat la santitat i tot això per insistir, però no tenen probes.

Tan sols aparicions de ovnis. Tothom sap que Santiago és català, i es diu Sant Jaume. Aquí no varem fer allò de fusionar Sant Iago. Això del sant incorporat al nom és una prova evident de voler tergiversar els fets. Nosaltres tenim a Sant Iaume. Que és una versió mutant del nom, Iago, Iaume, és ho mateix. Nosaltres ho varem fer millor i hem deixat el nom a una banda i el sant a l’altre.


Que és el que fan les persones normals. Ara ens trobem que Santiago, esta mal escrit, igual que”capicua”, que tampoc ho escriuen bé. Son dos proves irrevocables de l’autenticitat del català, i la seva influencia per la resta del món. A demés si es vol anar a Galícia des de Galilea o Roma por mar o terra, primer ha de passar per Catalunya. Raons : El port de Barcelona ja funcionava, i era la ruta més curta per mar. I per terra, si passa pels Pirineus, ho millor és passar per la part del litoral, que les muntanyes son més baixes, i no tenen neu. A Lleida és a on més rastres ha deixat el Santiago Jaume. I també es veurien ovnis, les llums dels angelets.

Efectes especials que plagiarien els gals a l’edat mitjana, per fer-se una mica de promoció. Hi anaven pocs turistes. Tan sols els víkings a raptar verges gallegues. I també sals enduien les vaques.

La Plaça de Sant Jaume, deu el seu nom a l’apòstol. Es creu que és el lloc a on començarà a predicar. Els dies 25 de juliol es celebra “Els fanalets de Sant Jaume”. Els nens fan processons amb fanalets de cartró i visiten les capelles dels Sants. La llegenda ens diu que uns angelets amb fanalets donaran llum al Sant per que es pugues treure una punxa que s’havia clavat al peu. Desprès aniria al riu Segre a rentar-se la ferida.

Sant Jaume (Santiago) moriria a la primera meitat del segle I., a la seva terra. Més bé, al van matar cruelment, com a la resta dels Apòstols. El van esmicolar .Això ho feien perquè no quedessin restes, malgrat que altres vegades també ho feien per espectacle. L’altre intenció era que es mengessin les restes els animals, eixint ja no quedaria res de res.

Diuen que els seus deixebles, van recollir les seves despulles a la nit. Desprès les van embarcar cap al Finisterre.

De totes maneres els historiadors no han trobat vestigis de que Santiago o Sant Jaume, haguéssim estat a la península. Es sap que Herodes ordenarà la seva execució i es tenen dades de quan era amb Jesús. El que si que es diu que pot haver vingut és Sant Pau, però a Occident. Occident, és molt gran.

En el segle XVI, el Papá Clemente VIII, va fer esborrar una frase del breviari, que deia “Santiago recorrió españa y predicó el Evangelio”, que havia fet introduir Pio V. Més tard, Urbano III, la va tornar a incloure.

Les llegendes del Sant es pensa que es van original al segle IX i al XII.
Un monjo de principis del segle IX, va veure llums i sentir càntics en un bosc. El fet es comunicarà al bisbe de Iria Flavia. Al anar a investigar el que havia succeït, es trobaren amb una capella, en la que es trobarien les restes del Apòstol i els seus deixebles. També hi havia una inscripció que ho confirmava.

El descobriment es faria famós. El Sant participaria en les lluites contra els àrabs. A la confrontació de Clavijo,(on anaven tots els pijos), Santiago es va aparèixer, i els guerrers ferien famós el crit : “Santiago Segura, abre Espanya”.
Els gallecs havien intentat “colar” que Colon era de Galícia. La documentació aportada per Garcia de la Riega, es comprovarà que estava amanyada.
Amb ho del Sant, no cal que comproven res, les tradicions fabriquen coses que malgrat no siguin certes, son positives. Santiago és apreciat des de Catalunya, i les seves rondalles envien als peregrins a Compostel•là, per veure al Sant.

Marcel·lí Miret marcelinosi@yahoo.es twiter: @quixotcatala


Comentaris

  • Sàtira[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-06-2017

    Molt ben fet; l'auto sàtira es molt bona cosa.