Salvador

Un relat de: Virginia Fochs

En acabar el concert de jazz el trompetista va baixar a saludar-la. En Joan l'esperava a la porta i la conversa va ser ràpida. Alegre. Uns petons, una abraçada, unes dobles felicitacions i un adéu, que vagi bé. I en el moment de girar-se per marxar, mentre feia una senyal a en Joan per dir que sí, que no patís, que ja marxaven, el trompetista de jazz li va deixar caure un, estàs bé? Sí, va dir ella. Només que tot això m'hagués agradat que fos amb tu, va pensar.

Comentaris

  • no tan lluny..[Ofensiu]
    Nyanga | 20-10-2009

    Entreveig en les teves paraules que potser els nostres mons no estan tan lluny!
    Em sap greu haver-te fet plorar...no ho pretenia!
    Però moltissimes gràcies pels teus comentaris sincers i més que bonics!
    :)

    He publicat el meu primer relat, si pots llegir-lo, ja em diras que et sembla!
    Una abraçada dolça i sincera,

  • de músiques furtives[Ofensiu]
    franz appa | 08-10-2009

    Sempre desitgem estar en una altra part... Ja ho diuen els manuals d'autoajuda (obrim un adequat somriure escèticocondescendent...), hem de voler el que tenim i no voler el que no tenim.
    Però per què no somniar, desitjar, ahnelar, frisar? la música ens ajuda a viure les vides que volem, com la literatura. Ens fa còmplices dels somnis més ocults i furtius.
    Una altra feina és voler el que tenim.
    Densitat, sabor (com diu unaquimera) i ..un pèl de malignitat: un breu relat gens petit.
    Una abraçada,
    franz

  • Saborós[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-10-2009

    Una història petita ( ho dic perquè així ho dius tu ) però amb sabor!

    T'he descobert pel comentari que em vas deixar a Capvespre i pel que he llegit avui dedueixo que llegir-te serà interessant... Continuem en contacte? Això espero! Jo tornaré a passar per aquí, és clar.

    T'envio una abraçada per celebrar la descoberta,
    Unaquimera

  • Cargolsalalluna | 05-10-2009

    I tant petita! Però que sigui així de curta exagera un dramatisme molt ben definit per tot el què pensa el personatge -na Virgínia?-. D'altra banda imagino que Salvador és el nom del trompetista? Si fós així alguns noms podrien fer la cosa, oi? Una abraçada!

    Així que per Germany? Juer, aquest estiu ma de gent que conec se n'hi ha anat a passar uns dies. Ausflippen!

    Salisalut!!

  • F. Escandell | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Petits moments normals i corrents, però amb tants de sentiments per enmig...

    Una besada!