Cercador
Salts de trampolí
Un relat de: VictreSovint, la vida amaga trajectòries més difícils que aquelles d'impossibles que executen, a la piscina, els saltadors de trampolí.
Sense ser-ne del tot conscients, els destí ens situa a la vora de l'abisme, i aleshores ens toca prendre decisions de les importants, sense estar-ne mai preparats del tot.
A vegades he pres aquestes decisions dominat pel sistema més primari, el visceral més profund, i tot i que de moment sempre m'ha ajudat la piscina, (movent-se cap al lloc on anava a impactar per amortir el cop), no puc dir que estigui del tot orgullós de com m'han sortit aquests salts.
Però també hi hagut altres salts que els he gaudit, i molt.
Situacions on el vertigen d'estar de puntetes al límit del trampolí, l'he viscut amb l’excitació del que sap que està fent el que ha de fer i s'està deixant portar per allò que paga la pena deixar-se portar.
Han estat salts no del tot perfectes en l'execució, però en impecable sintonia amb la voluntat més sincera.
I quan creia que ja havia fet el gran salt de la vida, un dia d'estiu, sense saber ben bé el perquè, començo a publicar tot això que escric. I des d'aquell dia, encara no he parat de fotre piruetes improvisades, sense més guia que les emocions ni més objectiu que no tenir objectiu.
I de sobte, el destí decideix que això d'escriure té premi, i fa que em toqui una rifa d'aquelles de les bones, de les que no cal número per jugar-hi.
I el salt passa a ser en parella.
I el millor de tot és que la parella és de dibuixos animats.
I ja se sap, que en el món dels dibuixos animats, les nostres lleis no hi pinten res, i tot (en majúscules) és possible.
I aquí em teniu, fent mortals i tirabuixons, sense tenir la més mínima idea de com acabarà tot això.
De fet, mentre estic escrivint això, no sé si estic boca amunt o boca avall, no sé fins quan podré seguir improvisant salts cada nit, i tampoc sé si la piscina està plena d'aigua o si em fotré l'hòstia de la meva vida.
Però sincerament, l'únic que m'importa en aquest moment, és seguir jugant amb la vida a aquest joc que m'ha regalat des de fa poc més de tres mesos.
Sense ser-ne del tot conscients, els destí ens situa a la vora de l'abisme, i aleshores ens toca prendre decisions de les importants, sense estar-ne mai preparats del tot.
A vegades he pres aquestes decisions dominat pel sistema més primari, el visceral més profund, i tot i que de moment sempre m'ha ajudat la piscina, (movent-se cap al lloc on anava a impactar per amortir el cop), no puc dir que estigui del tot orgullós de com m'han sortit aquests salts.
Però també hi hagut altres salts que els he gaudit, i molt.
Situacions on el vertigen d'estar de puntetes al límit del trampolí, l'he viscut amb l’excitació del que sap que està fent el que ha de fer i s'està deixant portar per allò que paga la pena deixar-se portar.
Han estat salts no del tot perfectes en l'execució, però en impecable sintonia amb la voluntat més sincera.
I quan creia que ja havia fet el gran salt de la vida, un dia d'estiu, sense saber ben bé el perquè, començo a publicar tot això que escric. I des d'aquell dia, encara no he parat de fotre piruetes improvisades, sense més guia que les emocions ni més objectiu que no tenir objectiu.
I de sobte, el destí decideix que això d'escriure té premi, i fa que em toqui una rifa d'aquelles de les bones, de les que no cal número per jugar-hi.
I el salt passa a ser en parella.
I el millor de tot és que la parella és de dibuixos animats.
I ja se sap, que en el món dels dibuixos animats, les nostres lleis no hi pinten res, i tot (en majúscules) és possible.
I aquí em teniu, fent mortals i tirabuixons, sense tenir la més mínima idea de com acabarà tot això.
De fet, mentre estic escrivint això, no sé si estic boca amunt o boca avall, no sé fins quan podré seguir improvisant salts cada nit, i tampoc sé si la piscina està plena d'aigua o si em fotré l'hòstia de la meva vida.
Però sincerament, l'únic que m'importa en aquest moment, és seguir jugant amb la vida a aquest joc que m'ha regalat des de fa poc més de tres mesos.
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.