Sala de desespera

Un relat de: joandemataro
I van caient els minuts
i s’acumula el retard.
Comença l’avorriment:
badalls, canvis de postura,
converses vanals,
llargs silencis…

I els minuts que van caient
i comença el ball de tics:
copets rítmics amb els peus,
corda i descorda el rellotge,
mira el mòbil, que no sona…

I cauen i cauen minuts
cada vegada més lents
se’n riuen de la gravetat.
I comença la impaciència:
suspirs, mirades, ganyotes…
La paciència que s’esgota.

I els ulls, que ja han repassat,
cada racó de la sala:
els quadres, plantes i seients,
la sanefa a la rajola,
les cares dels altres, pacients,
que ja són vells coneguts…

I es barregen a l’estança:
xiuxiuejos i converses,
nens que no paren quiets,
mares desesperades…
Així és la sala d’espera,
on tota la gent desespera.

Comentaris

  • "Qui espera, desespera"[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-01-2011

    Efectivament, algunes sales “d’espera” esdevenen espais “de desesperació”:
    bon joc de paraules, jajaja!
    I bon recull de detalls, el que conté el teu poema.

    Jo també et desitjo per a l’Any Nou molta alegria... i si en aquest 2011 has d’anar de metges, molta paciència ;-)))

    T’envio una abraçada tranquil•la, de primer dia de rutina sense nervis... encara,
    Unaquimera

  • Observador i detallista[Ofensiu]
    joanalvol | 04-01-2011 | Valoració: 10

    Ben cert, real i complet. Jo m'hi enduc un llibre i aprofito el temps.
    A llegir-nos
    Joanalvol

  • sospirs mirades i ganyotes[Ofensiu]
    panxample | 04-01-2011

    Efectivament qui espera desespera.
    Molt ben narrat, amb tots els detalls.
    Aprofito per desitjar-te un bon any.
    Avant

  • Perfecte!!!![Ofensiu]
    free sound | 03-01-2011 | Valoració: 10

    Perfecte!!!!
    Real, crític, imaginatiu i astut.
    Segueix així!!!!!
    Moltes gràcies pels teus comentaris. Són com amables abraçades.

  • Rodó[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-01-2011 | Valoració: 10

    Un Relat rodó i molt real.
    A mi en les sales d'espera -desespera- em fot les històries negatives.... històries de desgràcies que la gent comparteix i sobretot engrandeix.
    Donant la volta, Joan, és un espai que cal anar preparat... potser caldrà fer i dissenyar uns Cursos.... ja,ja,ja,ja,,,,, amb respecte !!!!

  • Tens més raó que un sant.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-01-2011 | Valoració: 10

    Malauradament, jo he hagut de patir la síndrome que expliques molt sovint i, per acabar-ho d'adobar, m'he hagut de passar llargues temporades de la meva vida fent d'acompanyant a l'hospital.

    M'ha fet gràcia perquè ho has contat amb pèls i senyals i no t'has deixat cap detall. L'avantatge que tenim els que escrivim és que després ho podem posar en solfa i construir un poema o un relat.

    Bons Reis!

Valoració mitja: 10