Sagrament show

Un relat de: Naiade

1ª Part- La mare de la criatura:

Avui és festa gran, la nena fa la primera comunió.
Estic ben estressada i també arruïnada.
Que n'és de car, però és clar això només passa un cop a la vida.
I és molt important que la nena sigui la reina en aquest dia.
No hi ha de mancar res, ens hem mig empenyorat, però això no ho ha de saber ningú.
La comunió de la meva filla té que ser la millor que s'ha fet a la família.
Tothom n'anirà ple, "aquests sí que tenen calés" diran tots.
El book de les fotos de presentació, ens ha costat quedar-nos sense la sortida de les vacances d'estiu, l'Antoni el meu home no ho sap, però tan se val, aquest any farem feliços als avis, passarem les vacances amb ells.
On estaran millor els néts que amb els avis?
Fan patxoca aquestes fotos tan acurades, la nena va haver d'estrenar el vestit abans d'hora, i el nen amb el trajo de mariner que després vaig tornar als grans magatzems i me'l van canviar per una part del cost del meu vestit; ja s'ho cobren ben bé ja! No em va saber cap greu de fer-ho.
En quant al pentinat, la nena ha quedat com una reina, i quins rínxols i estrelletes de purpurina. La perruquera és un tresor, m'ho ha arreglat molt bé, pentinar a la nena, a la mama i a mi, més el maquillatge i les neteges de cutis, per una paga mensual que durarà dos anys, i així quasi ni ho notarem, l'Antoni el meu marit no ho sabrà pas, potser rondinaria una mica, però jo dient-li que tot s'ha apujat estic al cap del carrer, a la fi i al cap no dic pas cap cosa que no sigui certa.
La cerimònia religiosa, ja se sap una mica pesadeta, però s'ha de tenir paciència. La nena ja està ben
ensinistrada. "Comporta't com cal" li he dit i repetit, no facis cap badall, si te'n ve un, dissimula posant-te la mà enguantada davant la boca com si fessis un gest lent, femení i delicat.
No, no pot fallar res, tot esta previst!

------------------------------------------------------------

2ª Part- Cerimònia i convit:

Transcorre la cerimònia com estava previst, la mare, la Milagros que es diu igual que la nena, encara que a aquesta li diuen Mili, és passeja glamourosa una vegada i una altra desplegant els seus encants, acariciant els convidats i els bancs de l'església amb les blondes irisades que rematen el xal a conjunt amb el vestit que també pagarà a terminis.
Milagros sent el pes de totes les mirades sobre seu.
I la nena, que ben arreglada que la porta!
A la sortida fotos amb tot quisqui.
Milagros remuga per sota el nas:
- Què dius Mili? Que n'estàs tipa? Aguanta desagraïda que després del que m'ha costat tot, només falta que ho espatllis. Tu només has de riure i fer cara de bona nena, no em facis quedar malament eh! que sinó t'amagaré tots els regals.

Apa ara tothom al cotxe que el restaurant esta a prop. Ja teniu tots l'adreça a la participació que us vam enviar. Si algú es perd, truqueu al mòbil de l'Antoni, diu la Milagros, mentre pensa que bé ha de servir per alguna cosa aquest home tan inútil que té, de tot es refia d'ella! Déu meu, sort que guanya diners, i no tants com caldria.

Aperitius excessius, que ja et deixen ben tip diu la Milagros a sa mare i després els dos plats de rigor, que no tenen res d'especial, però estan ben presentats i com que ja tothom s'ha atipat amb els entrants, tant se val. Ja he quedat amb el cuiner que m'emboliqui les sobres, més tard passaré a recollir-les, ho congelaré i així estalviem el menjar d'uns quants dies. Si en sóc de llesta jo!
- Aplaudiu tots que ja ve el pastís de pisos, aquests cambrers que en són d'inútils per un moment m'he pensat que queia fent giragonses per esquivar aquests marrecs que surten de tot arreu.
Déu meu quins nervis! Sort que tot surt brodat.

--------------------------------------------------------

3ª Part- Show final:

- Apa Mili, Antoni prepareu-vos que ara ve el més important diu fluixet la Milagros per que ningú la senti, Antoni que n'ets de negat, ja deus anar calent d'orelles - remarca ella agafant-lo ben fort pel braç, deixant-li els dits marcats però amb un somriure d'orella a orella.
- Antoni agafa els saquets d'obsequis pels convidats.
- Mili comença a repartir tal com hem assajat.
- Jo - diu Milagros - portaré la saca buida per posar-hi els diners.
Passen taula per taula mostrant els seus millors somriures.
"Que detallistes" va dient la gent, "no s'estan de res aquesta parella, es nota que es guanyen bé la vida".
En arribar a la taula on jo estava asseguda, observo amb sorpresa que tothom a més del regal que ja han donat a la nena al arribar, obren el moneder i cadascú dona els diners que vol o pot per omplir la saca de Mili. Jo faig el mateix per no fer el ridícul, encara que al meu país això no s'estila.
Comença l'espectacle, Milagros riu angelicalment i Mili mostra la millor cara que encara pot oferir a pesar de l'esgotament.
- Així Mili, així, aquesta figureta tan bonica per la cosineta Rosita, que t'ha donat molts diners. Molt bé... aquesta tan grossa per l'oncle Pere que t'ha fet aquell regal tan magnífic i ara t'ha omplert la bossa amb molts diners.... Ui... no, no, preciosa diu Milagros torçant els llavis deixant entreveure un gest de disgust estrenyent les dents intentant dissimular la seva contrarietat... la cosineta Ilse no t'ha donat prou, agafa el regalet de l'altre saca.
La pobre nena, recull la figureta de porcellana i purpurina de entra les meves mans, glaçant el meu somriure d'agraïment encara incipient, per dipositar-hi un horrorós objecte de plàstic inqualificable.
El meu estupor va deixar-me sense paraules per una bona estona, com si tot allò no anés amb mi. La vermellor de les meves galtes va anar minvant, mentre observava amb mirada trista i decebuda com s'allunyava la pantomima de circ que va anar resseguint taula per taula fins plomar a tots els convidats.



Comentaris

  • Envia.ho a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-09-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Real - i brutal - com la vida.

    Els agradarà molt als lectors de LA TRIBUNA

    El text en un arxiu annex a ,l'email adreçat a
    tribuna@guimera.info

    Si tens una imatge també com annex en el mateix e.mail [ nio dins el text ]

    Gràcies i felicitata !!!

  • Aquestes cerimònies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-01-2010

    que, tal vegada abans eren religioses però que ara, en la majoria dels casos ha esdevingut un monumental show, harien d'estarprohibides. Jo proposaria que els capellans fessin un "test" als pares de la criatura i, donar o no, el vistiplau a l'esdeveniment.
    Felicitats pel relat, Naiade. Aquests que denuncien fets amb els quals no estem d'acord, m'encanten i més si estàn escrits a la perfecció.
    Una abraçada.
    Nonna

  • Amic Joan,[Ofensiu]
    Naiade | 27-12-2009

    T'Agraeixo la teva sincera opinió sobre el meu relat, encara que la meva intenció no era la de donar la visió de barreja de conceptes. Precisament tinc molt respecte per les celebracions religioses i això mateix és el que em va impulsar a fer una critica de una comunió a la que vaig assistir, o sigui vaig viure-la i veure-la i em vaig quedar ben esgarrifada de la superficialitat em que és va tractar.

  • Barreja ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-12-2009 | Valoració: 10

    Bon Relat. Encara que barrejes o aixì ho percebeixo, un acte religiós (sacrament) amb tota la parafernàlia que en el Relat... s'escriu com "vull que sigui la millor primera comunió".
    Valoro alt per la descripció del relat, no la barreja de conceptes.

  • Barreja ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-12-2009 | Valoració: 10

    Bon Relat. Encara que barrejes o aixì ho percebeixo, un acte religiós (sacrament) amb tota la parafernàlia que en el Relat... s'escriu com "vull que sigui la millor primera comunió".
    Valoro alt per la descripció del relat, no la barreja de conceptes.

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • Unes sitacions ben enquadrades...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-03-2009 | Valoració: 10

    Retrates força bé, unes escenes forçades per a quedar bé. Quedar bé amb qui?... ens podem preguntar...
    Teatre de la vida!
    - Joan -

  • MARES VEDETTES![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 27-02-2009 | Valoració: 10

    Generalment son mares les que munten aquests shows, els capellans ens pregunten -Perquè voleu que el vostre fill faci la primera comunió? Li heu preguntat a ell si la vol fer? Creieu que enten el que representa prendre la comunió? -No ens podem extranyar d'aquestas preguntes, perquè moltes vegades ni els pares saben que és rebre la primera comunió. Ens avisen de que procurem que la canalla no vagi gaire guarnida, no fos cas que es distreguin a dintre de l'esglesia, que no portin joies, que no fà per la seva edat. Si preguntem a la canalla i als convidats que s'ha fet a l'església, de que s'ha parlat, que s'ha llegit... ningú ho sabrà, fins hi tot una colla d'agosarats, generalment homes, surten a mitja cerimonia per poder fumar i ja de pasada s'esperen a que tothom surti. Després de tot això: Que ens queda de la celebració religiosa? Res, el show comença de portes cap a fora i la gent és el que recordarà de la nostra festa, la teca i el ball. M'ha agradat de llegir-te, m'ha recomanat el teu relat la nuriagau.

  • BBC Show[Ofensiu]
    nuriagau | 19-02-2009 | Valoració: 10

    Un molt bon relat amb una aguda crítica social.

    Vaig conèixer un capellà que es lamentava que la gent només anés a l'església a muntar els shows de la BBC (bodas, bautizos, comuniones). Potser va ser el capellà d'aquesta.

    Una història que sembla una caricatura però que, malauradament, es més similar a la realitat del que pot semblar.

    Felicitats per aquest text!

    Núria

  • una vergonya[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-02-2008 | Valoració: 10

    Descrius amb molt bona ironia, i certa vergonya aliena, un historia que cada dia es repeteix més sovint. Jo no he tingut la sort d'assitir a cap ceremonia de bateig com aquesta, però tal com la descrius, n'hi ha per caure'ns la cara de vergonya. Com deia la meva ávia, no sé on anirem a parar!

    Salut tinguem per poder evitar-ne tantes com poguem.

    Ferran

  • ironia, pura i dura[Ofensiu]
    perunforat | 04-02-2008 | Valoració: 10

    i que n'és de trist viure com a espectador aquest "show" tan lamentable...El personatge de la mare l'has caracteritzat d'una manera increïble. Me l'he imaginta de cap a peus! I la pobra nena que fa tota la pinta d'acabar sent com ella...Molt bon relat companya, amb uns detalls molts divertits que inclús m'han fet passar la vergonya d'algun invitat!!!
    Arreveure!

    Perunforat

  • M HA FET RIURE[Ofensiu]
    CONXA MORA | 03-02-2008 | Valoració: 10

    Estabé, m ha fet riure i recordar altres dies especials... de festa, hipocresies tontes que no porten enlloc.

  • M HA FET RIURE[Ofensiu]
    CONXA MORA | 03-02-2008 | Valoració: 10

    Estabé, m ha fet riure i recordar altres dies especials... de festa, hipocresies tontes que no porten enlloc.

  • Un bon show es miri des d'on es miri![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Un relat crític de manera indirecta, més aviat sorneguer, on s'alterna la veu interior de la Milagros ( "El book de les fotos de presentació, ens ha costat quedar-nos sense la sortida de les vacances d'estiu, l'Antoni el meu home no ho sap, però tan se val,... " ) amb alguna intervenció d'aquesta en forma de diàleg ( "- Què dius Mili? Que n'estàs tipa? Aguanta desagraïda que després del que m'ha costat tot, només falta que ho espatllis..." ) i les observacions, puntualitzacions i reflexions de la gent assistent ("Que detallistes" va dient la gent, "no s'estan de res aquesta parella, es nota que es guanyen bé la vida" ) i de la narradora ( "En arribar a la taula on jo estava asseguda, observo amb sorpresa que tothom dona els diners que vol o pot per omplir la saca... Jo faig el mateix per no fer el ridícul, encara que al meu país això no s'estila." ).

    Amb tots aquests punts de vista ben combinats, l'escena queda enfocada, retratada i exposada amb tot el seu patetisme al descobert.
    Tot i així, el personatge principal, la mare, no resulta repulsiu, sinó que desperta una espècie de tendresa propera a la commiseració...

    Sempre és un plaer dedicar una estoneta a llegir-te... I avui, que per a mi és un dia una mica especial, ho ha estat especialment!

    T'envio una abraçada Nova d'Any que comença,
    Unaquimera

  • Si tot això...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-01-2008 | Valoració: 10

    ...és cert, déu meu quina batalla la d'aquell dia. Jo crec que els humans estem massa separats els uns dels altres, en general, per ser sincrers. Perquè en una cerimònia com aquesta o una altra en que la gent aprofita per trobar-se, el que succeeix en aquest relat és el contrari del que hauria de ser. Però crec que és ben cert que passa molt, massa i més.
    Suposo que hi ha qui troba una finestreta per sortir d'aquests costums i follies humanes... espero que un bon igrapat.


    Sergi

  • Hola Naiade[Ofensiu]
    brumari | 04-01-2008

    Un retall de mesquinesa humana molt ben narrat.

    A la teva biografia dius que vols compartir opinions i consells. Això m'anima a dir-te que en aquest relat, que, insisteixo, està molt ben escrit, hi veig un excés de gerundis. Potser és mania meva, però penso que amb aquest temps verbal hauríem de ser tots una mica gasius. Et faig aquest comentari amb la millor voluntat.

    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

227 Relats

1578 Comentaris

206034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com