Sagrament de calúmnia

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Sempre he defensat la tesi de la diferència de "qualitat" entre els catalans i el no catalans, i en qüestions com aquesta, que regulava l'usatge Quoniam ex conquestione [ segles XII-XIII] aquest fet diferencial queda ben pales :

Es tractava d'un jurament que havien de fer els que promovien un plet civil o penal, assegurant que consideraven la causa justa, i que no adduirien fets ni proves falsos i no mourien qüestions dilatòries inútils. El Rei Jaume I el declarà obligatori l'any 1.251. El Decret Borbònic de Nova Planta que donava fi a la història de Catalunya, l'abolí juntament amb tots els Usos i Costums.

Avui ,quan els catalans presenten al Parlament del Regne d'Espanya una proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia, sentim veus de la resta d'Espanya, de polítics en moltes ocasions, però també de persones al servei de l'Administració, i algunes en llocs rellevants , que s'omplen la boca fent imputacions calumnioses, només perquè saben que en el dret espanyol no existeix el Sagrament de Calúmnia, i que malgrat existir un delicte específic de calúmnia, és molt improbable que la justícia d'Ofici, inici una acció en la seva contra. Algú s'imagina un jutge obrint un procediment per calumnia al Ministre de Defensa ?, o al President d'Extremadura ?,o al Director del Banc d'Espanya, o al Cap de l'Estat Major de l'exercit , o al Partit Popular ? o... ?. Doncs justament en això consisteix la justícia, en perseguir als qui delinqueixen sense tenir en compte la seva situació social.

Hi ha una rondalla respecte al tema que il·lustra perfectament com és de difícil desfer la insídia que provoquen aquesta mena de conductes, que insisteixo no tenen avui cap reprovació ni social ni judicial en el regne d'Espanya, però que certament son moralment reprovables i defineixen fronteres enllà, quina mena de gent viu en aquesta pell de brau.

No li posaré nom i cognom al malfactor per deixar-vos a vosaltres amics lectors aquest privilegi, ni tampoc el farem natural d'un lloc concret del regne d'Espanya, tot i excloent clarament la seva pertinença a la comunitat castellana, que secularment pateix a un nivell semblant als de catalans i bascos, el centralisme madrileny que empobreix de forma conscient i intencionada la resta del país.

Comença doncs aquesta història immediatament desprès d'un nou enfrontament civil - un més - dels que, en paraules d'un militar d'alta graduació, conforman la secular historia de España. En aquesta ocasió l'home [ o els homes, a la vostra elecció ] que han propiciat de forma intencionada aquesta confrontació, demanen confessió en una petita església del "forat negre", i el capella, un home ja ancià ,en acabar d'escoltar la confessió els diu que només podrà absoldre'ls si aconsegueixen complir un treball aparentment senzill; és tracta de pujar dalt del campanar de l'església i un cop a dalt, desplomar una gallina, tot i permetent que el vent s'emporti les plomes; un cop feta la feina caldrà anar a cercar totes i cadascuna de les plomes, per tornar a vestir perfectament l'au de corral.

Diu la rondalla que fins i tot ho varen intentar, però que ben aviat van poder comprovar que aquesta era una tasca impossible, el vent s'havia endut , en algun cas molt lluny, les plomes de l'au, i la seva recuperació es veia com impossible comptat únicament amb la durada de l'existència humana.

En aquesta penosa realitat nostra, no compti ningú en que facin l'intent; els malfactors molt altrament insistiran i insistiran, fins a provocar possiblement sinó, una confrontació generalitzada, pèrdues puntuals en activitats econòmiques col·lectives i particulars ,sense però, que puguem excloure en el millor del casos, alguna mort provocada per l'estat d'exaltació.

Que en fora de bonic, poder recuperar aquella Catalunya que davant de les Nacions Unides, va descriure tant emotivament l'autor del Cant dels Ocells, l'inoblidable Pau Casals !!

mora.a@guimera.info




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6172 Relats

671 Comentaris

4084204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com