Sadoll

Un relat de: Daedel

Sadoll el cor de dolor
però al mateix dolor poc li importa
perque continua creixent
i el cor ja m'ha esquerdat,
aviat el trencarà definitivament
exhaurint les darreres vanes esperances
d'una il·lusió que quasi ni en somnis
es podria arribar a complir.
Abandonat a la meva sort,
desarmat i desesperant,
hauré d'atravessar les velles tormentes
però aquest cop sense gaires garanties
car la seva violència
em malmena com fulla al vent.
Guardarè agredolç record de tu:
agre per la solitut a la que em mena;
dolç... per tu, per les teves mirades,
per la teva veu, per les teves paraules,
per infinitat de coses que no seria capaç
de descriure o de nombrar.
La mar montanyosa m'espera ja,
l'haurè de començar a creuar.
Diguem adeu, perque així com soc ara
no m'hi tornaràs a veure,
res serà igual despres d'avui.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: