sacrifici perfecte

Un relat de: andalús
Era petit quan la meva mare feia de mocadera al poble on vaig néixer. Allà es feia la matança cada dimecres i cap a quarts de cinc de la matinada els crits dels porcs sacrificats s'ajuntaven a l'alba del nou dia i em despertaven.
Des del llit estant els sentia amb angúnia i temor, i el neguit de saber que la mare emplenava gibrells de sang calenta. Eren uns grunys esgarrifosos que es ficaven a cada racó i determinaven la jornada. Sacrificaven també bens, però mai els vaig sentir.
Fins no arribar a adult no he vist el desfici d’aquelles matinades d’infància.
He vist descarregar camions de porcs a l'escorxador. A mesura que el camió s'acosta els animals s'inquieten i comencen a grunyir, cada vegada més desesperadament, deuen ensumar la sang dels seus predecessors i intueixen el seu fatal destí.
En arribar a la zona de descàrrega, els animals es neguen a baixar, fent, alhora, un gran enrenou i estrèpit de ferros i grunys. Els empleats s'han d'emprar a fons per obligar-los a sortir; suent i reneguen mentres els punxen amb una mena d'arpó fins treure'ls a tots. Els grunys de desesperació, ràbia i por, s'enlairen per sobre d'altres sons fins semblar unics, per anar esmorteint-se de mica en mica a l'interior de l'edifici fins desaparèixer.
Quan tot passa el silenci sembla existir i s'estira espès sobre tot el que mires.
No ho he viscut, però pel que ens diu Jonathan Demme al film protagonitzar per Anthony Hopkins els xais van a l'escorxador en complet silenci. M'imagino l'escena en blanc i vermell, sense música ni so. Completament muda. Només una corrua de xais avançant silenciosos, trepitjant les basses de sang dels altres ja sacrificats, acceptant submisos el seu destí.
Pel carnisser deu ser un sacrifici perfecte.
Víctimes conduïdes plàcidament, sense resistència, ni protesta, ni crits, ni lamentacions. Sense ni un bri de ràbia. Sense esforç.

Trepitjant la sangs del que ens precedeixen, avancem amb el cap cop en una munió de silencis acordats en la resignació.

Comentaris

  • Resignació[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 26-02-2015

    Expliques molt bé aquests darrers moments que viuen els garrins, i les ovelles van resignades o sense adonar-se. Es un bon relat que fa pensar com cadascú enfronta una mateixa situació.
    M'ha agradat.

  • bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-02-2015 | Valoració: 10

    m'agrada a !i tambe em feien por els crits dels porcs avans de la matança
    Ens veiem
    Montse