Sacrificat atreviment

Un relat de: llpages

1. e4, e5; 2. f4, Ac5; 3. Cf3, d6. Gambit de rei refusat, una obertura poc habitual d'una partida curiosa: la superiora Elisenda, abadessa, enfrontada a monsenyor Urbici, bisbe.
4. fxe5. Es prefereix la continuació 4. c3, que prepara la formació d'un sòlid centre de peons, el que passa és que a la monja, dona de caràcter i bona cristiana, no li agrada que li rebutgin els seus donatius, i això també inclou els gambits.
4. ..., dxe5; 5. c3, Cf6. Pel mateix motiu exposat anteriorment, s'aconsella 5. ..., Cc6 impedint que el peó de dama blanc avanci a d4. Urbici vol sortir ben aviat del camí trillat, pretén obligar a pensar al seu inusual rival i així conèixer-lo un xic més a través de les jugades.
La recent elecció d'aquesta religiosa per part de les monges del seu convent ha forçat la trobada amb el màxim representant de la diòcesi, tal i com mana el protocol. El que no dicta el costum és que el president de la circumscripció eclesiàstica, consumat jugador d'escacs en aquest cas, repti a la pietosa rectora a una partida en assabentar-se de les seves famoses habilitats en l'escaquer. Li ha cedit la conducció de les blanques, no sense certa recança en arribar-li informes contundents sobre la seva direcció mestrívola de les peces. És més, Elisenda respongué a la proposta amb un somriure que li il·luminà la cara i amb un "no rebutjo mai una invitació a una partida d'escacs, menys encara si aquesta ve del meu pare confessor" que tufejava a obediència enverinada. Urbici, evidentment, ja no se'n podia desdir.
6. Cxe5, 0-0; 7. d4, Ad6; 8. Cf3, Cxe4; 9. Ad3, Te8; 10. 0-0
El rei blanc queda protegit, a la vegada que s'amenaça 11. Axe4, Txe4; 12. Cg5, Te7; 13. Dh5 amb un fort atac.
S'esdevé que la nova abadessa és l'antítesi de la imatge que solen transmetre les detentores d'aquest càrrec: és jove, amb un ullassos verds com dues maragdes, llavis molsuts, pell nívia, mans d'ivori, el poc cabell que se li veu no és gris sinó negre com el carbó, i l'hàbit amaga inútilment unes corbes de vertigen que han tallat la respiració a més d'un rector que han precedit al bisbe en la trobada. Tot això vol dir que la partida d'escacs té un efecte lenitiu immediat: es tracta de foragitar els mals pensaments que la visió d'aquesta fèmina fa néixer en la ment reescalfada del sexualment caduc representant de Déu a la Terra. Aconseguirà de mantenir la mitra freda i el bàcul ferm amb la teràpia del càlcul de variants o bé trontollarà aquella i s'aixecarà l'altre crossa pastoral davant de la visió d'una costella d'Adam tan ben cuita?
10. ..., h6
Aquesta jugada marca el començament d'una iniciativa blanca esborronadora. El senyor bisbe està immers en una doble lluita, perquè la temptació truca una i una altra vegada a aquella regió del cervell de monsenyor reservada a la luxúria, intentant de fer-li abaixar la guàrdia amb unes embranzides neurotransmissores provocades pels lleugeríssims efluvis visuals procedents de la perfecte anatomia femenina que té al davant.
11. Cd2, Cf6; 12. Cc4, c5; 13. Cf-e5, cxd4
Urbici ha fet el seu darrer moviment amb la parsimònia dels qui anuncien un atac imminent, com el felí que recula silenciós abans d'abraonar-se sobre la víctima. Dipositada la peça sobre la casella, aixeca la vista cap a la seva oponent, qui fa el mateix amb una sincronicitat admirable. Les mirades s'encasten en trobar-se. La d'ell és lasciva, penetradora, que furga en la sordidesa de l'ànima. La d'ella, reptadora, sense defugir la topada i, perquè no, d'una sensualitat profundament velada.
- Coneixeu la frase del novel·lista francès Víctor Hugo sobre el progrés? - li etziba la religiosa, provocadora. Monsenyor Urbici queda estabornit per la sortida de la monja, però tant se val, creu que ha rebut un missatge de contenció en el seu atac sibil·lí i respon en conseqüència mentre abaixa la mirada, penedit de la seva gosadia.
- Sacrifici, senyora abadessa, sacrifici que honora Nostre Senyor...- respon el distingit mossèn, envermellit instantàniament en ser tan fàcilment descobertes les seves intencions.
- Us obeeixo, monsenyor, amb tota humilitat - respon i mou a la vegada amb la velocitat de la serp que s'encara a l'enemic en sentir-se acorralada.
14. Cxf7!!, Rxf7; 15. Dh5+, Rg8
Encara no del tot refet de la genial jugada de cavall, monsenyor torna a la càrrega: toca lleugerament la mà delicada i de manicura exquisida de l'abadessa que reposa sobre la taula, a posta, en un nou intent d'apropament físic condemnat al fracàs. Però, sorprenentment, ella no retira la seva extremitat, prefereix moure la seva afilada llengua:
- Recordeu el filòsof Goethe, monsenyor, i la seva sàvia dita fent un símil amb els escacs - replica amb un toc d'erudició que torna a impactar fortament al seu interlocutor, llençat de nou a l'abisme de la vergonya (en bona part, pel seu desconeixement de tanta cita memorable).
- Ho sento, senyora Elisenda, ha estat una iniciativa imperdonable. Repeteixo, sacrifici, germana, sacrifici que fa content a Déu.
- He rebut el missatge i l'acato, monsenyor, i torno a posar en pràctica la vostra santa paraula.
16. Txf6!!
Segon sacrifici que no es pot acceptar perquè tant 16. ..., gxf6 com 16. ..., Dxf6 perd la partida immediatament. Les negres comencen a suar, i no precisament per culpa d'un exercici físic com el que li agradaria al jerarca eclesiàstic. La mitra fimbra sobre la closca de s'eminència en adonar-se que els moviments que segueixen estan quasi dictats.
16. ..., Te1+; 17. Tf1, Txf1; 18. Axf1
Ara l'amenaça és 19. Cxd6, Dxd6; 20. De8+ etc...
18. ..., Af8
Monsenyor comença a sentir que quelcom li arriba al seu intel·lecte que el posa a cent: és la força mental del seu formidable oponent sumat a l'obediència cega que aquest demostra a cada incitació. Una estranya barreja de submissió i rebel·lia alhora que no deixa indiferent a ningú, més aviat estimula a conèixer més, molt més, fins on pot anar a parar tanta provocació. Per això, ara és la punta del peu del senyor bisbe el que toca el turmell d'Elisenda. I el que és més greu: li ressegueix la cama fins on dóna la distància que els separa, llevant a poc a poc l'hàbit de la monja, amb un soroll del frec de la roba tan lleuger com seductor.
- Invoco a l'advocat de Kansas Eugene F. Ware, pare meu, i a les seves sàvies paraules, ara i aquí! - el talla de sobte, amb veu clara i ferma, decidida a no fer-se enrere en la descarada ofensa.
- Per descomptat! No hi parava esment, perdoneu-me. En prenc nota i us demano disculpes - exclama retrocedint a l'acte el seu peu intrús, ajuntant les mans en senyal d'oració i acotant el cap, vençut per la ignomínia interior. Ara és el bàcul, i qui sap si també la tercera crossa pastoral, el que vibra indecís en intuir la que li caurà al damunt.
- Les accepto, monsenyor, i continuo sacrificant-me pel nostre bé i pel de tota la seva Santa Església - respon de seguida mentre allarga el braç cap al tauler per a fer el següent moviment.
19. Axh6!!
Tercer sacrifici. Ara no pot ser 19. ..., gxh6 per 20. Dxg6+, Ag7; 21. Te1, Ad7; 22. Dd6, b5; 23. Ad3 i guanyen. El general de les negres, que voldria tenir descordats molts elements de la seva indumentària per a satisfer les seves reaccions atàviques, està paradoxalment i involuntària contra les cordes i es defensa, encara que no per molta estona, de l'aferrissada lluita per no caure de nou en la temptació carnal. Cada vegada veu més clar que si alguna cosa s'ha d'encendre aquí no és pas l'amor d'una parella sinó més aviat la seva ànima de sàtir cràpula sota el foc purificador d'una partida d'escacs incendiària.
19. ..., Df6; 20. Ag5, Df5
El desesperat bisbe decideix, en plena batalla contra els seus sentits, obrir-se el clergyman per oferir una minúscula visió d'un cos en plena tardor de la vida. La partida té poc futur per a ell, i potser per això dedica més neurones a aconseguir amb la presó de l'ànima el que no ha assolit amb la ment.
- No continueu per aquest camí, si us plau, o us condemnareu a l'acte! - i, sense especificar si es refereix a l'aguda continuació sobre el tauler o bé a l'actitud deplorable del seu rival, Elisenda actua en conseqüència.
21. Cd6!!
Quart sacrifici, darrer i definitiu. La resposta negra és pràcticament forçada.
21. ..., Axd6; 22. Ac4+, Ae6; 23. Tf1, Dxf1
Les negres renuncien a l'avantatge material aconseguit, perquè si 23. ..., De4 segueix 24. De8+ fulminant. La partida continua arrossegant-les a l'abisme.
24. Axf1, Cd7; 25. Ad3, Cf8; 26. cxd4
L'orgia de sacrificis ha arribat a la seva fi i és ara, tretze jugades més tard, quan les blanques poden capturar aquest peó. Les negres podrien inclinar ja el seu rei, la resta és història.
26. ..., Af7; 27. Df3, Ce6; 28. Ae3, Tb8; 29. g4, g5; 30. Df6, Af8; 31. Ah7+, Rxh7; 32. Dxf7+, Cg7; 33. Axg5 i negres abandonen.
Per un instant, monsenyor Urbici ha quedat mut, amb la mirada perduda sobre el tauler, intentant explicar-se la desfeta. Es desvetlla del seu estat d'abstracció, dóna per acabada la vetllada, felicita lacònicament Elisenda per la seva inspirada victòria i l'acompanya fins a la porta de la sala. Ha disposat que passi la nit al bisbat, i ella hi ha accedit a condició de marxar de matinada per reunir-se amb les seves germanes el més aviat possible. Així que s'acomiada d'ella, aquesta li diu:
- Us agraeixo el temps que m'heu dedicat i la vostra hospitalitat; i recordeu, pare, les cites de Víctor Hugo, Goethe i Eugene F.Ware. Després dels esdeveniments d'aquesta vesprada, no oblideu mai que la glòria no espera mai als covards - i amb una picada d'ullet tan enigmàtica com suggeridora, marxa rabent i misteriosa cap a la cel·la que li han assignat, sense donar opció a rèplica,.
Tremendament intrigat, monsenyor Urbici es dirigeix de pressa cap a la biblioteca, on consulta un llibre de recull de cites. Allà troba que l'escriptor francés Víctor Hugo exclamà: "atreviu-vos! Tan sols així assolireu el progrés"; que el filòsof Wolfgang von Goethe digué: "
les idees agosarades són com les peces d'escacs que es mouen cap endavant; poden menjar-te-les, però també poden ser el principi d'una partida guanyada". I encara més, que l'advocat de Kansas Eugene F. Ware va escriure: "tota la glòria ve de la gosadia dels pioners".
Gosadia, aquesta era la referència constant d'Elisenda!. Abatut i emprenyat, monsenyor Urbici s'adona massa tard del missatge que ha estat enviant-li l'abadessa durant tota la partida, i es tiba dels cabells per l'oportunitat perduda de participar en un festival dels sentits que creia a punt d'endegar-se a cada peça blanca sacrificada i que ara sap que no reviurà mai més. O potser sí, que queda molta nit per endavant i l'abadessa és encara la seva hosta ... Al cap i a la fi, conclou per dins, Déu va crear els escacs per oferir a l'home el plaer de pensar com Ell.

llpages

Dedicat a Savielly Tartakower (blanques) i a Karl Schlechter (negres), vertaders protagonistes d'aquesta fantàstica partida.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

995 Comentaris

295321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.