Cercador
S'acosta l'escac i mat
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Oh, consciència!
Prosternat t'ho imploro,
a tu, per sofrença concebuda,
diga'm, quin moviment he de fer
per ferejar els propòsits
que em retrunyen tan endins
i em roseguen el cervell
Sóc tan fràgil i damnable
i aquestes veus no es dobleguen.
En tapar-me les orelles
encara criden més fort,
si bufo per foragitar-les
encara em coregen burletes,
si m'amago dins les ombres
per darrere, em xiuxiuegen
La partida estic perdent
i amb la mort l'estic jugant.
Com, el rei podré escudar?
Tinc un mal pressentiment
s'acosta l'escac i mat.
Comentaris
-
La veu de la consciència[Ofensiu]joanalvol | 12-09-2010 | Valoració: 10
és l'única certa, car és la memòria del Jo de Debò. Les altres veus són de l'ego, el jo fals, que insaciable galopa per la ment.
Controlar l'ego és guanyar la partida, amb la consciència ferma no pot haver-hi escac i mat.
Joanalvol -
Hi han més partides per jugar[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-09-2010 | Valoració: 10
Un relat molt suggeridor. I m'ha estimulat a temes vitals.....tot incidint amb els valors humans.
Jugar o Guanyar. La pèrdua. La darrera partida. L'esperança de noves partides creatives.
Gràcies, Joan.
Valoració mitja: 10
