Cercador

Llista categories

S'acaba..?

Un relat de: jOaneTa

S'està acabant el que tenim?
S'enfonsa el somni que vivim?
no, això no ha de passar
sense tu, jo no puc estar.

Dos anys estant al teu costat
tantes coses que m'has demostrat
que no sabria com explicar
el perque no et vull deixar anar

Et diria tantes coses
que et cansaries d'escoltar
parauletes perilloses
que et podrien captivar

Em desfaria de la por que tinc ha parlar
m'oblidaria de la vergonya per agafar-te la mà
mirar-te als ulls i dir-te la veritat
de tu, m'he enamorat.

Parlar per parlar a mi ja no m'agrada
prefereixo callar imaginant la teva mirada
desitjant tornar-la a tenir davant
i veure-la perquè m'estàs mirant.

La teva veu tornar a sentir
contestar-te sense saber que dir
que riguis i em facis riure
és això el que m'ajuda a viure.

L'esperança de formar part de tu
de que com jo no hagis tingut nigú
de ser algú important dins el teu món
de que nigú et doni el que jo et don.

Imagino el que tu penses,el que tu sents
penso el que imagines i el que tens
desitjant ser en qui penses, per qui sents
pensant que m'imagines i que em tens.

Comentaris

Afegir comentari

Molt bonic...[Ofensiu]
Iu Lian | 15-01-2007
jOaneTa. M'ha agradat el teu poema. Traspua aquell sentit trist que portes dins, però no oblides la il.lusió del viure... et seguiré llegint.

Una abraçada,

Iu Lian

l´Autor

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116191 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >