Saber sense dir res...

Un relat de: Carme

Sé què estàs pensant. També sé que no m'ho diràs. Deixaràs que interpreti la teva mirada, el teu somriure, els teus comentaris distants. M'ignoraràs unes quantes hores, fingint que no estàs pendent de mi. Faràs veure que t'interessa el que t'explica la Marta, que es pensarà que aquesta nit podrà convèncer-te. Jo acceptaré invitacions del Pau, que insistirà en creure que ja t'he oblidat.

De bar en bar, de copa en copa, passaran les hores. Algú comentarà que la festa durarà poc. Et miraré, sabent que no opines el mateix, que la nit serà llarga. La nostra nit. Sorgiran els dilemes de sempre; guanyarà la proposta que saps que no acceptaré. El Toni proposarà una discoteca llunyana, perquè sap que allà hi haurà la Núria, el seguiran la Júlia i la Carla, perquè volen estar amb el Toni; i també el Sergi, el David i la Maria, que volen estar amb la Júlia i la Carla; i...

Quedarem poca gent: tu, jo, dos o tres més. Anirem al bar de sempre i, dissimulant malament, coincidirem a la barra. Perdrem de vista els nostres amics i et mentiré ("quina mala sort, no…?"). Però tu no diràs res, perquè saps que sé el que estàs pensant. Sonaran cançons, prendrem més copes, passaran les hores.

Tancarem l'últim bar, passejarem, allargant la nit pels carrers. Em miraràs. Et somriuré. Em xiuxiuejaràs alguna cosa que més tard no recordaré. I, finalment, ens mirarem, sense dir res, per acabar la nit començant una història que sabíem com acabaria, tots dos, des del principi.

Comentaris

  • M'ha sorprès...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-12-2005 | Valoració: 9

    ...gratament aquest relat!

    M'ha agradat molt la manera com està escrit. Portes al lector de la mà per tota la nit, amb tota la gent. El fas un més de la història.

    Els canvis de llocs i el moviment de gent donen vida al relat, fent que resulti dinàmic i àgil.

    M'ha agradat molt.

    Així mateix, si m'ho permets, voldria felicitar-te per la biografia. Té un no sé què de tendresa i senzillesa que me l'ha fet encisadora.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Un relat genial...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 22-06-2005

    ...de trobades i destrobades, i desig i atracció que rau al fons com un motor engegat.
    Explicat deliciosament. M'encanta la confusió de personatges que hi apareixen, davant la fermesa del desig dels dos protagonistes, la seguretat de qui ho relata.
    M'ha agardat de debè.
    Per molts anys, Carme.

l´Autor

Foto de perfil de Carme

Carme

18 Relats

75 Comentaris

39958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.