Sabana

Un relat de: Jofre

*

A la Gisela.


*

La vida a la sabana és dura: des de fa setmanes una lleona jove està fent mèrits per incorporar-se al grup de caçadores expertes. Sembla que el lleó vell té gana, però de moment deixa jugar la principiant.

El ramat d'antílops africans està intranquil.

Els tenim a tocar, en sentim l'alè, però tothom mira cap a una altra banda. Han creat l'ambient propici i com qui no vol la cosa: esperen. Són subtils i, de fet, no volen escàndols. Saben que amb poc temps la lleona aprendrà la tècnica i els farà la feina bruta. Simplement, ens sotgen.

Avui hem rebut la primera incursió: és un tempteig seriós. Calculen i analitzen quina pot ser la millor presa: la futura víctima. Cada dia hem d'estar més a l'aguait perquè ells sempre hi són.

La jove lleona aprèn ràpid. S'alimenta del silenci covard que s'ha apoderat del nostre ramat i de la complicitat dels felins. Estem atemorits. La pressió és constant. Ara sí que l'aire s'ha tornat dens i irrespirable.

Avui han fet la tria.
El lleó vell em vol a mi.

Sóc un antílop exemplar: em desvisc pel ramat des de fa anys i compleixo amb escreix.
Em pregunto per què he de viure una cosa així. No m'ho mereixo. Agafo coratge i m'acosto als altres antílops. Però no em miren. Callen. M'ignoren. Em defugen i fan veure que rumien.

On és el sindicat d'antílops! Voleu proves? Testimonis? Que no ho enteneu? Són antílops i volen seguir pasturant enmig de la sabana.

Amb cada escomesa de la jove lleona, el ramat està més convençut que actua de manera correcta. Constatar això és desolador. Després de mesos de farsa sistemàtica i cruel, els antílops veuen en mi un animal solitari, decrèpit, afeblit i trist. Mai ha estat així. El més terrible és que ells ho saben. I quan dic ells, vull dir lleons i antílops: tots sense excepció. El final és previsible.

Jo creia que els antílops érem valents, però som uns animals qualssevol. Porucs. A l'hora de la veritat tenim por quan s'acosta una fera salvatge. Preval l'instint de supervivència i això sovint vol dir quedar-se amb els braços plegats mentre els lleons devoren l'antílop exhaust. Quina ingenuïtat. Tard o d'hora, el lleó demanarà una nova ofrena innocent i algú li portarà. Però el pitjor de tot, és que ara vindran els voltors. Diantre, com n'és de dura la vida, a la sabana.

Comentaris

  • Duresa[Ofensiu]
    Sibil·la | 14-02-2010 | Valoració: 10

    de la vida mateixa... Una sabana de patiments..., però més enllà d'aquesta, crec en l'oasi de la tendresa. Per què no?

  • He trobat l'oasi[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006 | Valoració: 10


    "A l'avantguarda" m'ha impressionat. Aquest m'ha corprès. El treball del punt de vista és magistral. El missatge, sublim. Quina metàfora més encertada de la vida! Els forts saben que són forts i s'acarnissen amb el dèbil. El dèbil no ho és tan per inferioritat de condicions sinó per la seva pròpia mesquinesa. Si els dèbils lluitessin plegats contra el fort, aquest seria cada vegada més feble. Els humans seguim comportant-nos com animals, com el ramat d'antílops, on només el més vell és el més savi, el més conscient de la seva solitud en companyia.

    Per cert, Jofre, tens club de fans? Si vols me n'encarrego des d'ara de muntar-ne un.

  • un relat breu, ric i concís...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-08-2006

    Fas una immersió dins d'aquest espai de la sabana i ens fas sentir tot allò que està soterrat en l'instint individual i en el conjunt de les masses.
    L'aparent crueltat que queda al descobert amb la lluita per sobreviure entre els animals, no té comparació possible amb l'egoisme, abús de poder, prepotència i l'adulteració d'una falsa humanitat que moltes vegades creu tenir l'ésser humà.
    L'altre dia mentre esmorzàvem a l'hotel la meva filla em va contar que només quedaven dos ous fregits a la safata del buffet lliure i el senyor que anava davant, al veure que també esperava un xicot, se'ls va ficar al plat sense dir ni mu. Pel seu esguard victoriós semblava haver guanyat una cursa...
    He observat aquests detalls a la cua de la compra i en centenars de menudeses.
    Realment és molt més que instint de supervivència, és una immesurable set de posseir...
    I si tot això ja està a flor de pell en la individualitat, en el comportament de les masses és un batibull de lluites d'aparences i poder encara més gran i corrupte.

    M'ha agradat com has sintetitzat un tema social en tant poques paraules. La lleona utilitzada pel grup com a lider, la decadència de l'antílop als ulls de tots, les mirades perdudes dels que es desentenen i obliden (per semblar integrats al conjunt del que sobreviuen passant desapercebuts).

    Saps Jofre, tens raó quan dius que en cada relat meu hi ha una mica del què sóc. Sense adonar-me'n sempre hi acabo implicada, encara que moltes vegades ho descobreixo molt més tard.

    Gràcies per llegir-me i per tots els teus comentaris que van creant un fil d'unió entre tot plegat.

    Una abraçada molt gran!


  • Hola![Ofensiu]
    Sol_ixent | 24-08-2006

    Què tal tot? Quant de temps sense comentar!

    Com sempre... tornes a deleitar-nos amb un magnífic relat, amb aquest toc d'ironia i sarcasme que tu tant bé saps retratar -no sé si seria la paraula exacta, però bé, crec que ja m'has entès...-

    Res més, les paraules se m'han fos... i ja no sé què més dir-te!

    Continua creant històries i compartint-les amb nosaltres, tot un deliri pels sentits! -Avui estic una mica "pilota", no sé si te n'has adonat...-

    Cuida't molt, i acaba de passar un molt bon estiu! ;-)

    Sol_ixent (o "Ixi", com tu vulguis)

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 23-08-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat! És molt bo, puc dir "perfecte"?
    El primer que em fa gràcia i m'agrada és que sempre s'ha dit allò de "això és la selva!" i tu ho has escenificat a la sabana... bo! El relat està molt ben escrit, genial. El rerefons és immillorable... allò que tots sabem i tots defugim i tots fem veure que no sabem i que no veiem... i quan ens toca a nosaltres llavors pensem "Perquè a mi?" (això el primer instant, i de seguida) "És que ningú se n'adona? Ningú farà res per aturar-ho??"

    Enhorabona Jofre, tenia un bon record (petit i gairebé oblidat) de tu i m'enduc un encara millor. Sento no haver-te llegit més, les hores s'escurcen irremeiablement... jeje

    Petons!!

  • Qüestió de dignitat...[Ofensiu]
    Mon Pons | 18-08-2006 | Valoració: 10

    Qüestió de dignitat. La llei del més fort... Menjar o ser menjat.

    La naturalesa ens ensenya, sobretot en la naturalesa salvatge, que qualsevol animal ataca quan té gana, l'aliment el comparteix amb els de la seva espècie i deixa les sobres per els carronyaires.
    Sí, has escrit un relat molt il·lustratiu per a qui ho volguessin entendre: un relat crític, útil i constructiu.

    Joseph Moner et donaria tota la raó i moltes més persones, no ho dubtis: "El més gran depredador de tots els mamífers és l'ésser humà que gaudeix caçant per plaer o per diners. En acabar penja els seus trofeus sobre la xemeneia... I no només això: gaudeix per destruir la seva pròpia espècie, individualment o col·lectivament, unint-se en bandes o en quadrilles, utilitzant els medis més sofisticats... Altres recorren al poder. Com en la sabana africana, alguns persegueixen el poder en l'administració, a la indústria o el comerç, utilitzant als més dèbils del poble per alimentar el seu ego."

    Malauradament, això també passa en altres escenaris de la vida, que tant tu com jo coneixem...

    Però el pitjor no és això, malgrat tot. El pitjor és que veiem la punta de l'iceberg i predisposada a una total ignorància en relació del què hi resta sota les aigües hostils... Hi podem albirar el que s'anomena el control de masses. Per cada cas que sabem d'abusos, mil són callats i altres atenuats. Una greu disfunció social. Però és que aquests silencis són tan ideològics i tan a propòsit del poder com ho és la pròpia mercaderia dels seus discursos.

    Molts petons, Jofre, i agraïda sempre per les teves paraules!

    Mon

    PS. No tinc ni idea de R en Cadena, espero que m'ho expliquis. Gràcies!

Valoració mitja: 10