S.O.S: unes calces a la guantera

"La Sofia em matarà. O si més no me la tallarà a daus ben petits de manera que del meu òrgan viril i vital, no se'n pugui aprofitar cap troç. No li diré. No té perquè saber-ho. Com és aquella frase: ojos que no ven…. Però com he pogut ser tan capullo? Ella significa molt per mi, de fet, crec que ella és la meva meitat. La de debó, no sé si de taronja o de llimó, però és ella. La que buscava en els meus somnis. La meva musa que dóna sentit a la meva vida. Ja em va perdonar un cop. Dubto que ho faci per segona vegada. Encara que ja sap que la Maria no va significar res per mi, si van ser tan sols quatre petons i dues carícies…no vam arribar a res més (i no pas perquè ella no haguès volgut, sinó perquè ens va enxampar a l'ascensor la veïna més tafanera del bloc de pisos on vivia ella i això va fer-me reaccionar i aturar-la. No em podia enrotllar amb la millor amiga de la meva xicota)
I ara em trobo amb llenceria fina i femenina entre les meves mans. Unes mini calces de color negre amb pedreria. Molt bon gust, per cert. Jo les hauria triades igual per la meva Sofia. Però què estic dient…. Tinc entre les mans la prova del meu delicte, la prova que alguna noia va passar ahir una estona amb mi. Ni tan sols recordo si va ser o no bona estona. Collons, no recordo res de res. Ahir anava tan borratxo que no hauria vist tres en un ruc. Vaig marxar empipat de casa de la Sofia, la meva Sofi…Ens vam discutir perquè ella vol anar a viure junts i jo…no ho veig clar encara. Això d'anar a viure junts ja és un gran pas, són paraules majors, és tot un compromís. Però per altra banda, la Sofi és ella, la meva noia. La que voldria que fos la mare dels meus fills, l'àvia dels meus néts.
Vaig anar a un bar i vaig demanar una copa. I desprès una altra. I em sembla que fins a deu. Ni tan sols recordo haver conegut ningú. Recordo el cambrer, amb una camisa de flors, de molt mal gust per cert, que em va fer l'ullet quan li vaig demanar el primer cubata. Però dubto que les calces siguin seves… mare meva , i si em vaig arribar a enrotllar amb el cambrer…No, no pot ser, oi? Sinó jo mateix me la tallaré…I si em va violar? Això, potser va ser això, un desconegut/a em va violar. Jo no volia, anava tan begut…No, aixó no s'ho creurà pas la Sofia. Potser si li dic que m'ho vaig fer amb el cambrer no li sabrà tan de greu…O potser serà pitjor perquè es pensarà que sóc gay. Però que no ho sóc pas, eh, que a mi m'agraden un parell de mamelles i un bon cul.
Senyor!! Tinc tan mal de cap per la ressaca que no puc pensar res més. El millor serà que em desfaci de la prova del crim. Llàstima, perquè com he dit, és de molt bon gust. I això que no em considero pas fetixista amb la llenceria, però aquestes calcetes tenen un so sé què.. I fan una olor…No puc posar cara a la propietària, perquè no la recordo pas, però he de reconèixer que si era la meitat de sexy que les calces... i que segurament li devien quedar de bé…"

-Per sort les has trobat tu i no el pare. Porto tot el matí buscant-les sense recordar on les havia deixat. Quina vergonya. Imagina si al pare l'aturen els mossos, li demanen la documentació, obre la guantera i es troba les meves calces. S'hauria quedat amb una cara…. Gràcies Sergi. Jo no diré res de la teva borratxera ni dels teus plors per la baralla amb la Sofia, i tu no diràs que em vas veure ahir al bar amb un tio. I res de dir-li que era jo qui conduïa, li agafa un infart si sap que li he agafat el cotxe sense tenir encara el carnet i que m'hi he enrotllat amb un desconegut. Secret compartit. Com quan èrem petits i donàvem el menjar que no ens agradava per sota la taula al gat de casa. I ara fes el favor de dutxar-te i afeitar-te, que fas una fila… I truca a la Sofia per demanar-li perdó. Apa, dóna'm les calces que vaig a posar una rentadora.