Rutines...

Un relat de: patufeta

Només arribar el cambrer ja es va adonar que ens acostàvem decidits a seure a la taula del racó, al costat de la finestra.

Tot era màgic: la cançó que tan ens agrada sonant de fons, la teva companyia, aquell somriure que des del primer moment em va enamorar, les mirades, els teus petons i els vidres entelats, plens de dibuixets que m'havia dedicat a fer mentre escoltava un dels teus discursos sobre no-se-quina idea per un dels teus llibres…

Teníem fred als peus, tot sigui dit, però es una cosa que vam arreglar de seguida traient-nos les sabates i posant els peus ben a la vora del radiador.

Ets únic, i ara entenc perquè la gent té calfreds, i li brillen els ulls mentre dibuixen un somriure, quan parlen d'amor. Ara m'adono que t'estimo, i que per res del món vull deixar de sentir aquesta sensació de saber que quan torni a casa i engegui el mòbil trobaré un dels teus missatges, i tornaré a somriure, i em tornaré a sentir la Laura de sempre…

Sé que sortint del bar et diré que haig de marxar, i que t'oferiràs com sempre per acompanyar-me a casa. Que ens passejarem agafats de la mà i ens asseurem al banc de la plaça, aquell banc que ja es tan nostre… Que després de dir-nos adéu per quinzena vegada m'aixecaré i creuaré la plaça, i que et quedaràs mirant com m'allunyo mica en mica…

Saps que? M'agrada que s'hagi convertit en una rutina…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

patufeta

4 Relats

1 Comentaris

3564 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00