Cercador
Rutines
Un relat de: Vladimir- Compartir:
“Quins taps tan ben posats, sí senyor!”, comenta el cap de personal, quan al matí visita els treballadors de la cadena. Sempre somriu, duu els cabells engominats pentinats enrere i desprèn una olor intensa de perfum. Colpeja l’espatlla d’algun dels treballadors i fa broma amb els més veterans. “Colla de desgraciats”, remuga quan es tanca al despatx on s’hi passarà el dia. Quina sort no dedicar-se a una d’aquestes feines rutinàries, pensa, no haver de repetir el mateix ritual diàriament! “Colla de desgraciats”, repeteix els vespres, quan veu que el personal plega. Després tanca la porta del despatx, a les vuit en punt, com cada dia de la setmana, les quatre setmanes del mes, durant onze mesos l’any.
Comentaris
-
Contundent[Ofensiu]Carles Ferran | 01-03-2012
Esglaiador, només de pensar-ho em fa esgarrifança. Als que mai hem fet una feina rutinària ens és difícil creure que algú ho pugui fer. La imatge de l’encarregat tan ufanós que es creu tant pel damunt i no sap que està tan encadenat com els altres és contundent.
Ara n’adono que en les conclusions del Repte 500 vaig oblidar posar el teu nom al costat del teu relat. Ho sento.
-
Molt bo![Ofensiu]Mercè Bellfort | 20-02-2012
Treballs en cadena que t'encadenen de per vida si no ets una mica hàbil i saber trencar aquestes delirants rutinesI A tots els toca el rebre d'una manera o altre, com bé fas notar cap al final del microrelat. Dues perspectives o punts de vista que conflueixen en un avorriment "similar". Ara bé, a mi dona'm el que no es troba a la cinta mecànica, que això més que avorrit ha de ser matador.
Molt real, precís, matemàtic, fred, i amb un toc d'ironia que suavitza la duresa del relat.
Una abraçada,
Mercè -
Divertit i àgil.[Ofensiu]free sound | 18-02-2012 | Valoració: 10
Et pot portar a la fàbrica (o la feina),
o a una bonica cançó.
Els milions de segons que ens passem fent les coses.
Felicitats.
-
Quina mirada més cruel[Ofensiu]allan lee | 18-02-2012
i lúcida ens aporta aquest relat. L'idea és bona, no pas original ( i quina, a hores d'ara, ho és?) però la delicatessen del conte és la posada en escena. Magnífic. Amb una abraçada
a
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
75 Relats
369 Comentaris
35012 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable ("és com una bogeria!", deia la meva mare, esverada). Després d'una trajectòria literària a l'escola i a l'institut -guardonada amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres- vaig deixar d'escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per a revistes, diaris de viatge, petits assajos...L'any 2008, vaig tornar, feliçment, a la ficció, amb una dedicació prioritària al microrelat. Perquè m'agrada la concisió, i quan la història se m'allarga més d'un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que "la brevetat és l'ànima de l'enginy", o la reconfortant sentència de Pascal: "Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps".
L'any 2009 vaig publicar a Bubok "Els reptes de Vladimir", que recull quaranta contes escrits pel Repte Clàssic d'aquesta casa, a més d'una cinquantena de microrelats sortits del Nanorepte (ja sabeu, històries amb no més de vint paraules). I aquest 2012 l'editorial Marcòlic m'ha publicat un recull de noranta-un microrelats fantàstics que he titulat "Catàleg de monstres".
Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: "La bona confitura". Cada quatre dies hi publico, puntualment, un microconte meu o d'altres autors que admiro. Podeu visitar-lo aquí:
La bona confitura
Ara estic escrivint una novel·la de 700 pàgines que es titularà "L'ombra de l'escorxador". Porto escrites 461 pàgines, així que me'n falten 239... És broma!!!