Rutinàriament...

Un relat de: onatge

Rutinàriament...



La gent
va dient
o repetint
paraules
sense sentiment
sense accent.


Rutinàriament
tot esdevé
rutina.

Es troben
pel carrer:
com estàs?
-No tan bé
com tu...


Buida la pregunta
més buida
la resposta.


Quan he anat
a un enterrament
té raó la Tamaro*
quan diu que
el capellà sembla
una venedor de cotxes,
només canta
les excel·lències
del difunt/a,
i del confort
que trobarà
al cel...

De vegades
parla més el silenci
que no la gent
que xerra i xerra
com una cotorra...



* Susana Tamaro escriptora italiana.


onatge

Comentaris

  • La Tamaro té raó[Ofensiu]
    caeliusmarcus | 04-06-2008 | Valoració: 9

    coincideixo novament amb el sentiment de rutina del cada dia, tot i que personalment he anat enriquint la meva vida a mesura que l'omplo del que més m'agrada. Així ja no tinc temps per aturar-me a perdre el temps amb ningú: -adéu, ja ens veurem! tinc pressa!
    Els enterraments, a mida que vaig creixent, van esdevenint esdeveniments (redundant) menys assistencials. La vida ocupada té això! Qui em coneix sap quina mena de cor tinc i ja n'hi ha prou. No sóc convencional, per això ja no recordo gaire què deia el capellà. Ploro a casa el que he de plorar.

  • Cotorres..[Ofensiu]
    luluji | 20-03-2008 | Valoració: 10

    sempre he pensat que son infeliços, que no estan satisfets de la seva vida, i bombardeig-en amb preguntes estúpides, i mai s'obren..
    Jo sempre peco de tenir la boca grossa, i dic lo que penso, per això a vegades, hi ha gent que m'odia, perquè no els hi agrada lo que dic.

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com