Rutina i vida

Un relat de: llacuna

No sé en quants llocs podria reproduir-se aquesta conversa. Suposo que en molts. Tampoc no sé si amb algú pots parlar així. No sembla una conversa d'igual a igual. No sé qui és l'altre, potser algú que mai no decau. En qualsevol cas, molts dies aquesta conversa m'és familiar.

-I la teva condemna serà, no poder contactar mai ningú. Sempre hauràs d'esperar que els altres s'acostin a tu.
-Però, puc arribar a passar molt de temps sola.
-T'hi hauràs d'acostumar. La part bona d'això és que quan algú vingui a tu ho farà sincerament i no per llàstima, ni perquè tu li hagis insistit.
-No sé si ho podré suportar.
-Sí, podràs.
-Em podriré. Moriré.
-Hauràs de córrer el risc. En qualsevol cas, la part que es podreixi potser en realitat no et calia, en tot cas, sempre et restarà la part més important.
-No, estàs equivocat, perdré les il·lusions. La mirada perdrà brillantor.
-Mentrestant, has de tenir força per a fer la teva vida. Això impedirà que moris ni que la teva mirada esdevingui perduda. Lluita!
-Dóna'm forces per a caminar en aquest camí sense aigua.
Tens prou forces, no hi pensis i camina. Què has de fer ara? Segur que tens feina…Vinga! En marxa! Camina.

Comentaris

  • fins fa poc pensava com ESTEL[Ofensiu]
    ixnuir | 08-09-2008 | Valoració: 9

    però cada cop més m'adono que a vegades és millor esperar, perquè si busques, potser quan deixis de buscar s'oblidaran de tu. Jo he buscat molt... i quan paro un temps de buscar... sembla que tothom se n'oblidi de mi. Tothom té algú altre amb qui estar, tothom té algú que li ompli el buit. Som egoistes, si, ho som molt, quan tenim el que voliem (en aquest cas l'amistat) procurem mantenir-ho a tota costa, potser sense adonar-nos que a l'altre no li agrada aquesta amistat, però quan ja tenim l'amistat consagrada, no ens fixem en els pobres infeliços que no tenen cap amistat. Egoisme pur i dur, al meu parer.
    Bon text!

    ixnuir

  • Caramb[Ofensiu]
    ESTEL | 08-09-2008 | Valoració: 10

    m´ha sorpres, sembla que la protagonista d´aquesta història tingui un problema social? No sé però que algú et pugui aconsellar que esperis que s´acostin a tu a la vida, em sembla penós, que el que té el problema és qui està donant aquest consell. Mai de la vida has d´esperar. Ves tu allà on vulguis, allà on creguis que mereix la pena. Ës absurd sentir-se inferior , ningú és inferior a ningú. Per culpa de la societat a la què pertanyem, hi ha gent que pateix aquesta problemàtica en el dia a dia, es vergonyós.....sense paraules perquè no trobo un calificatiu més apropiat, però que una persona que sembla ser propera pugui dir aixó em fa rebuig. D´aquesta persona si que s´`ha d´estar lluny.
    Bé noia, espero que no sigui un cas real

    Endavant